• Oralitat Oralitat

    El paisatge de la Serra de Tramuntana conté un extens i excepcional patrimoni intangible. Malgrat la seva immaterialitat, o precisament per això, es tracta d´un exponent cultural de primer ordre, molt rellevant i que s´identifica amb la riquesa cultural d´un país. Es poden distingir dins d´aquest grup, quatre aspectes: els topònims, les llegendes, les rondalles (contes) i les gloses (cançons), encara que òbviament hi ha altres el [...]

    Llegir més »

PAISATGE VISCUT

/

Religiositat i creences

PDF

La muntanya mallorquina no només ha estat considerada per escriptors i artistes com un lloc carregat d´energia i espiritualitat, fins i tot un context procliu a la introspecció com es pot veure en alguns poemes neoclàssics i romàntics. Les diverses cultures que s´han anat instal·lant a l´illa de Mallorca han atribuït un caràcter sagrat a determinats llocs o habitants de la comarca, han venerat les forces de la natura i han edificat construccions per desenvolupar les seves pràctiques religioses. Encara que podem reconèixer algunes estructures religioses i funeràries del període talaiòtic, és escàs el coneixement que es té sobre les pràctiques i creences religioses dels primers pobladors de l´illa. Tampoc es conserven a la comarca restes arquitectòniques o materials significatius relatius a la religió de les cultures romana, paleocristiana, bizantina i musulmana, fet que contrasta notablement amb la profusió d´evidències de la cultura cristiana, la qual es va instal·lar al territori en darrer lloc i de forma més intensa i prolongada, i que ha deixat una important empremta en manifestacions religioses i populars del territori.

Al cor de la Serra de Tramuntana, especialment en el municipi d´Escorca, es troben les evidències religioses més antigues de Mallorca: els santuaris talaiòtics de Almallutx i l´activitat en els boscos de Lluc.

Avui dia, el santuari de Lluc és un dels principals centres espirituals de l´illa, ja que existeix una important tradició de peregrinació, procedent de tots els racons de l´illa, per demostrar una devoció a la imatge gòtica de la Mare de Déu de Lluc, que es remunta a 1273 i que encara es manté clarament viva.

La Serra de Tramuntana ha estat també freqüentada per comunitats monàstiques que buscaven a les muntanyes la quietud silenciosa i la bellesa inspiradora necessàries per poder pregar i portar una vida allunyada dels problemes de les urbs. La iniciativa més emblemàtica va ser l´escola de llengües orientals que va fundar Ramon Llull a Miramar (1276), on es preparaven frares franciscans per ser missioners i poder predicar l´evangeli i l´Ars lul·liana als musulmans.

A més d´entorns carregats d´espiritualitat, la Serra de Tramuntana compta amb diversos personatges i fets d´índole religiosa. Destaquem la figura de Santa Catalina Thomàs, coneguda a tota l´illa com La Beateta, que fou beatificada el 1792 gràcies a la intermediació del Cardenal Antoni Despuig.