• Costums i tradicions Costums i tradicions

    La varietat de municipis que formen la Serra de Tramuntana ha contribuït a la creació d´un patrimoni festiu i cultural ampli i variat, tant en celebracions de caràcter religiós, com pagà o commemoratiu. A més de les festes tradicionals, s´ha creat una gran oferta d´activitats culturals periòdiques que s´han assentat en el calendari festiu de la zona i que formen part de l´oferta complementària que sustenta part d [...]

    Llegir més »

PAISATGE VISCUT

/

Oralitat

PDF

El paisatge de la Serra de Tramuntana conté un extens i excepcional patrimoni intangible. Malgrat la seva immaterialitat, o precisament per això, es tracta d´un exponent cultural de primer ordre, molt rellevant i que s´identifica amb la riquesa cultural d´un país.

Es poden distingir dins d´aquest grup, quatre aspectes: els topònims, les llegendes, les rondalles (contes) i les gloses (cançons), encara que òbviament hi ha altres elements lingüístics en el territori, com la terminologia pròpia de la tècnica de pedra en sec o les aportacions lingüístiques relacionades amb les activitats agrícoles, ramaderes, pesqueres, de les tasques del bosc, o de la gastronomia, i que en part han arribat fins als nostres dies però en gran mesura es troben en risc de desaparició ja que no han estat prou inventariades i estudiades.


La toponímia

El conjunt dels noms de lloc referits a un territori constitueix un ric patrimoni que comprèn una bona part de la cultura popular i tradicional, i sobre la que pesa, pel seu caràcter intangible, una complicada la tasca de salvaguarda. En aquest patrimoni majoritàriament oral de la toponímia es troben representats múltiples aspectes, especialment el de la geografia, la història i la llengua autòctona de l´illa de Mallorca.


Llegendes

Fruit del seu aïllament i de l´estil de vida rural, des de l´Edat Mitjana fins a la mateixa Edat Moderna les muntanyes van ser objecte de multitud de llegendes. Segurament algunes d´elles tenen un origen encara més antic i recullen els mites reconvertits dels primers pobladors de l´illa. Les muntanyes són, de fet, un símbol ple de puixança per a l´home de totes les èpoques. El Galatzó o el Teix, dues de les muntanyes més emblemàtiques de l´illa, són una font d´innombrables llegendes i contes populars, en què bruixes i fantasmes són els principals protagonistes. Alguns passatges històrics són també font d´aquest tipus de tradicions populars, com per exemple el de les ajudes divines que van rebre els habitants de Sóller durant el desembarcament pirata de 1561, o el de les figures convertides en mite de Guillem Cabrit i Guillem Bassa, defensors del regne independent de Mallorca durant la invasió de Pere IV. Entre les llegendes més populars d´aquesta comarca destaquem dues clarament vinculades amb el territori i el paisatge: Cabrit i Bassa i El Salt de la Bella Dona.


Rondalles

La Serra de Tramuntana apareix amb freqüència com l´escenari de les rondalles, relats o narracions en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que compten fets imaginaris desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats. L´arxiduc Lluís Salvador va escriure Rondalles de Mallorca (1895) i també de manera col·lateral en altres obres que publica sobre les Illes Balears recopila aquest ric i extens patrimoni oral.

Al marge d´aquestes llegendes, cal recordar un personatge imaginari, na Maria Enganxa, element present en la cultura oral mallorquina des de temps immemorials i que segons la tradició és una dona vella que habita en tots els pous i cisternes, i que amb el ganxo al qual deu el seu nom atrapa els nens que s´atreveixen a acostar-se al coll del pou. Amb aquesta sàvia forma d´espantar els nens, les àvies protegien els nens dels perills que comportaven pous i cisternes.


Cançons i gloses

En una època en què la cultura escrita estava reservada a una elit, l´oralitat esdevenia l´eix per a l´accés al coneixement de notícies i dades a recordar.

Entre les manifestacions folklòriques mallorquines destaquen les gloses, composicions populars, orals i rimades, normalment improvisades en el mateix moment de la declamació. A la societat balear, rural i analfabeta, la figura del glosador va arribar a ser prou popular, i per això alguns d´ells es varen professionalitzar, viatjant de poble en poble, posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o d´altres glosadors, pel que s´anomenaven combats de gloses.