• El coneixement etnogràfic, científic i tècnic El coneixement etnogràfic, científic i tècnic

    L´any 1869 recala a Mallorca l´Arxiduc Lluís Salvador d´Habsburg-Lorena i Borbó d´àustria (Florència-1847 - Praga, 1915), localment conegut com s´Arxiduc. Captivat per la bellesa de la costa nord, l´any 1872 compra Miramar i paulatinament va adquirint la major part de finques situades entre Valldemossa i Deià. D´esperit viatger i científic, gran enamorat de la natura, construeix camins i miradors en aquestes poss [...]

    Llegir més »

PAISATGE VISCUT

/

Formes de vida tradicionals

PDF

Els nuclis urbans són el principal espai social de la comunitat. Les activitats econòmiques, polítiques, educatives, culturals i religioses entre els diversos membres de la societat es materialitzen en els habitatges, els espais públics, les relacions socials i de poder, la ideologia i les creences, la vida quotidiana, l´alimentació, la vestimenta i les tasques.

Els nuclis urbans de la Serra de Tramuntana han evolucionat a partir dels antics assentaments d´època musulmana, i han estat profundament influïts per la pròpia orografia de la Serra. La vida als nuclis urbans ha anat canviant a mesura que avançava el pas del temps, però aquests canvis s´han anat accentuant amb el creixement del sector turístic, durant els anys seixanta del segle XX. Fins aleshores, el poble era el lloc més important del municipi, i la plaça, amb els seus cafès i barberies, era el centre de reunió, sobretot els diumenges a la sortida de l´església, els dies festius i de mercat. Era el lloc de reunió, de compravenda i de tertúlia.

La ruralia de Mallorca, és a dir, la major part del territori de l´illa, no s´entén sense fer una mirada a les relacions socials i interpersonals que es desenvolupaven a les possessions, els nuclis de vida rural i vèrtexs de l´ordre històric del camp mallorquí. Aquestes grans finques, destinades a l´explotació agropecuària, eren administrades des d´un nucli d´edificacions anomenat les cases de possessió, que estava compost per les cases dels senyors i les cases dels amos, on residien i convivien freqüentment l´amo i la madona amb els senyors. Els senyors eren nobles terratinents, pertanyents al que es va denominar el braç noble o la mà major rural, que gaudien d´un important grau d´independència en aquests espais rurals. Controlaven la copiosa mà d´obra pagesa a partir d´una estructura social classista i clarament jerarquitzada.

Aquestes finques configuren un singular sistema productiu i d´interacció social, en el qual conviuen tant els senyors com l´amo i la madona, i molts altres treballadors: amitger, majoral, missatge, jornals, parelles, bover, oguer, hortolà, segadors, homes d´era, jornalers, així com també els traginers i les collidores d´oliva, és a dir, persones procedents de diferents punts de l´illa, que acudien puntualment per treballar en la recollida d´oliva. Això implicava comptar amb espai per allotjar aquests treballadors puntuals.

En l´univers quotidià de les possessions es plasmen les formes de vida tradicionals, el saber agrícola i ramader dels pagesos, les solucions específiques que es van adoptar davant les necessitats de subsistència, les maneres de veure i entendre el territori.

Encara que hi ha possessions on els senyors quasi bé no hi residiren, habitualment alternaven temporades de l´any entre els seus habitatges dels nuclis urbans i en la possessió. Sobretot a partir del segle XVII, quan queden enrere els conflictes socials (Revolta Forana, Germanies) entre senyors i pagesos, les grans famílies terratinents que tenien el seu casal urbà demanen tenir la seva residència a la Serra de Tramuntana, on a més s´observa una major densitat de cases de possessió de senyors que a la resta de l´illa i major complexitat d´estades, capelles, jardins, etc. Aquesta major freqüentació dels senyors en les possessions de muntanya es vincula tant a qüestions paisatgístiques com a una major presència d´aigua.

Les zones forestals també comptaven amb treballadors especialitzats en diverses activitats d´aprofitament dels recursos del bosc, destacant els roters, margers, el llenyaters, carboners, calciners i els nevaters.

L´activitat a la muntanya era clarament diferent, més dura i solitària que la vida en el nucli urbà o en les possessions, però aquelles persones que no podien treballar com a camperols en una possessió i tampoc no disposaven d´un tros de terra propi amb el qual subsistir es veien abocades a treballar en aquestes tasques de muntanya.

A aquestes activitats cal afegir la transhumància, de bestiar procedent de les zones més planes de l´illa que durant l´estiu era desplaçat per pastors fins a la serra de Tramuntana, on podien trobar la necessària pastura.