• Oralitat Oralitat

    El paisatge de la Serra de Tramuntana conté un extens i excepcional patrimoni intangible. Malgrat la seva immaterialitat, o precisament per això, es tracta d´un exponent cultural de primer ordre, molt rellevant i que s´identifica amb la riquesa cultural d´un país. Es poden distingir dins d´aquest grup, quatre aspectes: els topònims, les llegendes, les rondalles (contes) i les gloses (cançons), encara que òbviament hi ha altres el [...]

    Llegir més »

PAISATGE VISCUT

/

Costums i tradicions

PDF

La varietat de municipis que formen la Serra de Tramuntana ha contribuït a la creació d´un patrimoni festiu i cultural ampli i variat, tant en celebracions de caràcter religiós, com pagà o commemoratiu. A més de les festes tradicionals, s´ha creat una gran oferta d´activitats culturals periòdiques que s´han assentat en el calendari festiu de la zona i que formen part de l´oferta complementària que sustenta part del turisme cultural, tant illenc com forà, de la Serra.


Festivitats

D´una banda cal esmentar les festivitats religioses, ja que amb la conquesta cristiana de 1229 es va implantar el catolicisme com a religió oficial, per la qual cosa les celebracions religioses es cenyeixen al calendari festiu catòlic, destacant les següents commemoracions:

Nadal:
Tots els pobles de la Serra de Tramuntana celebren el Nadal. Els carrers de les poblacions es decoren amb llums i adorns i, en l´aspecte religiós, el 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines o Missa del gall, en què es commemora el naixement de Jesús. El cant de la Sibil·la, d´origen molt antic, és un dels moments més emotius d´aquesta celebració. Aquest cant, que profetitza la fi del món, és protagonitzat generalment per una jove de veu blanca, vestida amb una túnica, un casquet o barret, un mantell de sedes brodades i en les mans una gran espasa.

Es tracta d´un cant antiquíssim que només es conserva a l´Alguer (a l´illa de Sardenya) i a Mallorca, i la seva representació pertany a la tradició de drames litúrgics medievals nadalencs, caracteritzada per una veu que s´alterna amb interludis musicals, i que vestida amb atributs distintius (espasa, túnica i birret) anuncia l´arribada del Dia del Judici Final.

De la mateixa manera destaca, en el santuari religiós de Lluc, l´escolania dels Blauets, un cor permanent de nens i nenes que canten la Salve a diari, en públic i davant a una imatge de la Verge. A la missa de matines, un sol blauet interpreta l´anomenat Cant de la Sibil·la, convertint-se així en una de les interpretacions més emblemàtiques de l´illa.

Sant Antoni Abat:
Es celebra el dia 17 de gener de cada any. Es tracta d´una festa molt arrelada en els costums populars, l´origen de la qual es remunta a l´antiga societat agrícola balear. En aquella època, la gent s´encomanava a Sant Antoni, patró dels animals, per obtenir protecció per als animals útils en les feines del camp. La veneració al sant s´ha representat de diferents maneres amb els anys, i ha evolucionat fins a convertir-se en la festa que avui coneixem, encara que mai ha perdut la seva essència: venerar el sant i demanar protecció per als animals.

La població acudeix a l´església amb els seus animals perquè rebin la benedicció (beneïdes) del benevolent Sant Antoni. Destaquen les beneïdes de Mancor de la Vall i Alaró.

La nit abans es celebra la Revetlla de Sant Antoni, en la qual s´encenen grans fogueres en els principals carrers i places dels pobles, mentre la gent balla al voltant.

Setmana Santa:
La Setmana Santa és una celebració religiosa que commemora la mort i resurrecció de Jesucrist però, a més, és una festa de caràcter popular i les processons enfonsen les seves arrels en l´època medieval. Les diverses confraries o "germandats de creients" surten en processó pels carrers de les diverses localitats de les illes recreant els últims dies de Crist. Cal destacar l´espectacular processó de Pollença, denominada "El Davallament", que té lloc el Divendres Sant.

El Corpus:
El Corpus se celebra 60 dies després del diumenge de Pasqua a gairebé totes les localitats de Mallorca, però destaca especialment Pollença. La festa del Corpus a Pollença representa una tradició molt antiga que només es conserva a Pollença: el "Ball de les àguiles" i la dansa ritual de "Sant Joan Pelós".

Sant Joan:
A Mallorca com a altres racons del Mediterrani es celebra intensament el solstici d´estiu, mitjançant una festa de benvinguda a l´estiu. La vigília és tradició encendre foguerons (fogueres) al costat de la mar. La festa ha de continuar fins a la sortida del sol, "el sol quan balla". Aquest dia és festa major a Calvià i Deià.

Festes de Sant Pere i de la Verge del Carme:
El 29 de juny és una important festa marinera; no en va Sant Pere és el patró dels pescadors. Es celebra amb tots els luxes a gairebé tots els municipis costaners que disposen d´una confraria de pescadors, on s´organitzen processons marineres. El 16 de juliol a les localitats marineres de Mallorca, entre elles els ports de Sóller, Pollença i Andratx, es celebra una processó marinera en què es canta la Salve Marinera, i hi participen nombroses embarcacions locals, engalanades per a l´ocasió.

D´altra banda, cal ressenyar diverses festivitats tradicionals:

Les Valentes dones i Es Firó:
La vila de Sóller celebra en la segona setmana de maig la seva festa més popular. Es tracta de les Fires i Festes de Maig, celebracions en què es recorda el paper de les Valentes dones (valents dones) durant un assalt de pirates turcs que va tenir lloc l´11 de maig de 1561.

Moros i Cristians de Pollença:
El 26 de juliol comencen a Pollença les Festes de la Patrona. L´acte central de les festes és el Simulacre de Moros i Cristians, per commemorar la batalla dels pollencins contra 1.500 moros encapçalats pel corsari Dragut, que va tenir lloc el 30 de maig de 1550. Pollença va rebre aquell dia l´atac corsari més important que mai havia patit. La batalla es va guanyar gràcies a l´ajuda de Joan Mas, que va sortir al carrer Major, va alertar del perill i encapçalà el combat heroic contra els adversaris.

La Beata Valldemossa:
Valldemossa, poble natal de la Beata Santa Catalina Thomàs, es vesteix de gala cada 28 de juliol per retre homenatge a la seva patrona. Per a això, es porta a terme la cavalcada del carro triomfal de la Beata, durant la qual desfilen pels carrers del municipi la beata, una nena de 6 anys natural de Valldemossa, i tota la seva cort d´àngels. A més, l´acompanyen nombroses carrosses engalanades amb cintes de colors i adorns, en les que passegen les persones de la localitat vestides amb els vestits tradicionals mallorquins.

Els Cossiers d´Alaró:
Té lloc en el marc de les festes patronals de Sant Roc (16 d´agost). és particularment interessant perquè en ella té lloc, anualment, el ball dels Cossiers. Els balladors solen ser sis homes abillats típicament, més la Dama, acompanyats tots ells d´un home que fa de Dimoni, i d´un músic que fa sonar una flauta i un tambor. La dansa es realitza traçant un cercle (amb la Dama al centre).

Dansa de les àguiles de Pollença:
El mateix caràcter religiós és el que té la Dansa de les àguiles a Pollença, que data del segle XVI, i que consisteix en una desfilada davant el Santíssim, durant la processó del Corpus, i en companyia d´una imatge de Sant Joan Pelós. El ball és executat per dues dones joves que porten a la cintura una àguila coronada, de cartró, amb el cap al front i simulant muntar-la.


Balls tradicionals

El ball tradicional mallorquí, conegut com Ball de Bot o Ball de Pagès, té un marcat caràcter matriarcal. Són danses dirigides per la dona, amb un caire eròtic i totalment improvisat, que fa que l´home que balla amb ella imiti els seus punts de dansa, apropant o allunyant-se de la parella segons el seu caprici.

Antigament, els balls formaven part de les festes patronals de les viles, així com de les celebracions organitzades pels propietaris de les possessions quan era copiosa la recollida de blat, oliva, figa...


Gastronomia

La cuina tradicional de Mallorca és fruit de l´activitat pesquera i pagesa que es registrava a l´illa abans de l´eclosió turística. Un plat senzill, les sopes mallorquines, reflecteix les dificultats per a la subsistència que devien caracteritzar la vida camperola: per a la seva elaboració s´utilitzaven els productes d´horta dels que es disposava (fonamentalment col, ceballot, porros, alls) als quals s´afegia pa sec humitejat en el brou de les verdures i només en casos excepcionals s´hi afegien carn o bolets.

Els plats i dolços típics de l´illa mostren una rica cultura gastronòmica i reflecteixen les diverses cultures que s´han anat superposant en el territori. Així doncs, dolços com els robiols i els crespells recorden la presència jueva a l´illa durant la dominació islàmica i els primers segles posteriors a la conquesta cristiana, mentre que els cocarrois i les panades són clara herència de l´etapa islàmica.

El consum de xai de llet per Setmana Santa i els productes de la matança del porc (sobrassada, botifarró, camaiot...), s´enquadren en la cultura cristiana.

Cal destacar la importància de l´ensaïmada i d´altres plats elaborats com són el frit mallorquí i el tumbet.

Mallorca manté, a més algunes tradicions gastronòmiques vinculades amb el calendari anual. Així, és costum consumir productes de la matança en les fogueres de Sant Antoni o escaldums de pollastre o gall d´indi en les celebracions de Nadal. De la mateixa manera, durant la nit del 20 d´octubre, en què se celebra la revetlla de les verges, les joves obsequien amb bunyols de patata i/o moniato i amb vi dolç els pretendents que acudeixen als seus domicilis a cantar-los cançons.

La gastronomia de les illes també celebra el Carnaval, amb diverses especialitats que donen sabor a les festes del carnaval. L´ensaïmada, un dels dolços més emblemàtics de les illes, es vesteix de colors vermells i verds quan arriba el temps de carnaval.

Un excel·lent acompanyament per degustar la gastronomia illenca i una immillorable manera de portar embotellats els aromes i sabors de la nostra terra són els vins de l´illa, un dels conreus i productes més antics de l´illa que ha deixat un important saber tècnic i tradicions populars.

Cal destacar el licor de taronges elaborat a la vall de Sóller i les herbes i el palo, que compten amb Denominació d´Origen.


Artesanies

L´anomenada roba de llengües és una fabricació artesana i manual tradicional de la serra de Tramuntana, que implica preparar l´ordit amb cotó blanc, tal com es feia antigament, tenyir-lo en porcions segons el dibuix escollit, i en conseqüència la tela no presenta anvers i revers i ambdues cares té idèntic dibuix.

Altres oficis artesanals tradicionals de la Serra de Tramuntana, encara que també presents en altres localitats de l´illa, són:

  1. Els brodats típics a Mallorca són el punt mallorquí, la cadeneta, el punt enllaçat i el punt de creu.
  2. La fabricació d´espardenyes mallorquines i la fabricació de calçat.
  3. Els artesans joiers.
  4. Els artesans del ferro forjat.
  5. Els artesans luthiers, creadors dels instruments tradicionals del folklore mallorquí.