• La flora La flora

    El clima mediterrani, per definició, manifesta una escassesa de precipitacions estivals que desemboca en una aridesa estival, que a Mallorca és extrema entre els mesos de juliol i agost, els quals venen endemés precedits d´un final de primavera marcadament deficitari. Aquest fet, juntament amb la naturalesa calcària del s&og [...]

    Llegir més »

PAISATGE NATURAL

/

La flora

PDF

El clima mediterrani, per definició, manifesta una escassesa de precipitacions estivals que desemboca en una aridesa estival, que a Mallorca és extrema entre els mesos de juliol i agost, els quals venen endemés precedits d´un final de primavera marcadament deficitari. Aquest fet, juntament amb la naturalesa calcària del sòl de l´illa, condiciona la distribució de la vegetació de la Serra de Tramuntana que, a grans trets, s´organitza en forma de quatre grans comunitats vegetals:

  1. L´alzinar baleàric (Cyclamini-Quercetum Illicis): és la comunitat climàtica boscosa que ocuparia la major part del territori en condicions de no intervenció humana. A la Serra de Tramuntana, la ubicació d´aquest bosc es troba radicalment reduïda per l´activitat humana, i presenta dues subassociacions: l´alzinar de muntanya (Cyclamini-Quercetum Illicis pteridio rhamnesotum) i el de les zones baixes i el litoral (Cyclamini-Quercetum illicis tipicum). La seva presencia actual a la Serra de Tramuntana es circumscriu a les zones a on el seu aprofitament va justificar la seva no roturació i guarda, encara un gran nombre d´estructures d´explotació (carboneres, tafones, camins...) que recorden la pressió que va sofrir per part antròpica fins la segona meitat del segle XX, pel fet de ser la seva principal font de combustible en forma de llenya i carbó vegetal.

    Les espècies més representatives d´aquesta comunitat són, apart del propi alzinar (Quercus ilex), les endèmiques Cyclamen balearicum, Rhamnus ludovicisalvatoris, smilax aspera var balearica i Rubia balearica.

  2. Garriga d´ullastre (Oleo-Ceratonion ass. Cneoro-ceratonietum) guarda una important similitud amb les màquies provençals del continent europeu. és una formació vegetal pròpia de zones càlides que predomina a les quotes baixes de la serra i que apareix com a conseqüència de les condicions de màxima sequera que no permeten el bon desenvolupament de l´alzinar, a zones amb precipitacions anuals inferiors als 500 i 600 mm. La seva capacitat de colonització li va permetre endinsar-se en els espais que havien correspost als alzinars quant aquests foren roturats per la intervenció humana. De fet, la garriga d´ullastre (Olea europaea var. Sylvestris), pròpia d´aquesta comunitat fou la que va donar peu a l´expansió de l´olivera, que és la seva varietat agrícola i la seva reproducció es genera a partir d´empelts fets a partir d´una tècnica els inicis de la qual a la illa es remunten a la seva implantació per part dels cartaginesos a l´edat antiga.

    La composició florística d´aquesta associació es troba formada, apart del propi ullastre, per espècies com la mata (pistacia lentiscus), molt abundant i d´altres com Cneorum tricoccon, Asparagus horridus, Asparagus Albus, Clematis cirrosa, Arisarum vulgare, Arum italicum, Rubia peregrina, Ephedra fragilis, Euphorbia dendroides o Calicotome spinosa.

  3. Matollar Calcícola ( Rosmarino-Ericion) : Conté dos arbusts representatius com son el romaní (Rosmarinus officinalis) i el Xiprell (Erica multiflora) i es distribueix per un àrea menor que la garriga d´ullastre i es localitza tant a àmbits costaners com de muntanya. Una de les seves associacions és la de Loto Ericetum multiflorae, de distribució muntanyosa i amb un òptim entorn dels 500 m. En ella, el carritx (Ampelodesmos mauritanica) suposa uns percentatges elevats de cobertura, al igual que el xiprell. Presenta també un interessant endemisme el Lotus tetraphyllus. En condicions de pendents en que la lixiviació fa disminuir el caràcter calcari del sòl, apareixen espècies silícoles, com són l´arbust espinós Calicotome spinosa. Tant en aquest Matollar com en el cas de Oleo-Ceratonion és constatata la presència d´una cobertura de pi blanc (Pinus halepensis), espècie mediterrània cosmopolita sense cap tipus de significació fitosociològica. Tot i que no es considera una associació per se, el pinar té, a les Illes Balears, entitat pròpia i és la seva formació arbòria més extensa, gràcies al seu ràpid creixement i al seu oportunisme, ja que el pi colonitza ràpidament les àrees boscoses alterades. Tant aquesta comunitat com la garriga d´ullastre són les primeres en colonitzar les zones d´olivar dels bancals de la serra configurant la imatge de l´avanç del pi per sobre de les vessants abans cultivades.
  4. Les comunitats de Pi Culminal Baleàric s´agrupen en el Hipericion Balearici, desenvolupat especialment en aquells terrenys on la força del vent o l´absència de sòl -moltes vegades a causa de la pressió antròpica exercida- no permeten el desenvolupament d´altres comunitats. Aquests condicionants es poden donar, en realitat, a qualsevol alçada de la Serra de Tramuntana, però la seva presència actual es dóna sobretot en la zona culminal de les muntanyes. Es caracteritza per ser una formació molt baixa, amb plantes espinoses de formes arrodonides -coixinets-, amb un poblament discontinu i una cobertura baixa. Es dóna la circumstància que la composició específica d´aquesta comunitat és altament original, amb profusió d´endemismes, els quals suposen un 35% del número d´espècies que la composen i més del 60% de la seva cobertura. D´entre elles, es poden destacar el propi Hypericum balearicum que dóna lloc a l´associació, els coixinets espinosos (Teucrium marum subsp occidentale, Astragalus balearicus) o les espècies pròpies de parets rocalloses, com la violeta de penya-segat (hippocrepis balearica).