• La flora La flora

    El clima mediterrani, per definició, manifesta una escassesa de precipitacions estivals que desemboca en una aridesa estival, que a Mallorca és extrema entre els mesos de juliol i agost, els quals venen endemés precedits d´un final de primavera marcadament deficitari. Aquest fet, juntament amb la naturalesa calcària del s&og [...]

    Llegir més »

PAISATGE NATURAL

/

El clima

PDF

A la Serra de Tramuntana apareix un bioclima de tipus mesomediterrani subhumit /humit, i supramediterrani humit en alguns llocs, segons la classificació d´Enberger. En qualsevol cas, es tracta sempre d´un clima mediterrani en tots els sentits, dins el que s´observen contrastos amb el pla, les marines i les serres de Llevant de l´illa.

Els factors climàtics en un medi físic hostil com és la Serra de Tramuntana són determinants, i hi ha que dir que la influència dels grans sistemes de borrasques d´origen atlàntic no és molt important a Mallorca, i si és transcendental, en canvi, la influència de les pertorbacions creades o reforçades dins de l´àmbit de la Mediterrània occidental, rodejada de relleus considerables, tot conformant un àrea particularment procliu a la ciclogènesi, amb la formació o reactivació de pertorbacions. Això fa que la Mediterrània occidental sigui, en l´estació freda, la regió de l´hemisferi nord amb més activitat ciclogenètica. Els punts a on és més probable la formació de centres depressionaris, per aquest ordre, són el golf de Ligúria-Mar Tirrena, el golf de Lleó, la Mar Catalano-Balear, la costa algeriana i el mar d´Alboran. El màxim pluviomètric del mes d´octubre és un reflex de l´efectivitat d´aquestes pertorbacions mediterrànies.

Tot i la similitud que, en línies generals, presenta el ritme de precipitació en els diferents observatoris meteorològics insulars, es pot individualitzar el comportament dels sectors més plujosos en la part central de la Serra de Tramuntana, en els que apareix un segon màxim pluviomètric darrera del mes d´octubre, concretament en el mes de desembre. Se suposa en aquest cas la influència de factors orogràfics en una època de l´any en què la circulació general de l´oest arriba a latituds més baixes. Així, ocasionalment es donen intensitats destacables momentànies de precipitació, amb episodis de més de 300 mm en 24 hores. La recurrència d´aquests esdeveniments plujosos no és excepcional, i amb un període de retorn de 25 anys es poden esperar en la part central de la Serra màxims de més de 250 mm en 24 hores.

A Mallorca, la variació espacial de les precipitacions mitjanes és molt destacable, amb màxims que es situen entorn dels 1400-1600 mm anuals en el sector central de la serra, en tant que al litoral meridional de l´illa no es superen els 300-350mm. Aquesta disimetria respon bàsicament a factors de tipus orogràfic. En aquest sentit, els vents responsables de les majors precipitacions (NE, N i en menor mesura SW) xoquen amb els relleus de l´illa, la qual cosa reforça les precipitacions a sobrevent. Tot i que el mencionat factor orogràfic és el que determina la distribució territorial de la precipitació, estudis que utilitza en l´anàlisi multivariant sobre distints factors geogràfics assenyalen la influència d´altres factors tals com la presència de barreres muntanyoses cap a les direccions dels vents plujosos, la latitud, la concavitat del terreny, la distància a la mar i la irregularitat del relleu. Així, per exemple, la latitud provoca en certa mesura que el sector litoral de Pollença -més septentrional- sia més plujós (700-800 mm) que el meridional ( 500-600 mm). Aquest extrem es deu, principalment a l´augment de les precipitacions estiuenques a l´extrem nord-oriental de la serralada, Així com al resguard del sector d´Andratx front als vents humits del nord-est.

Per la seva banda, les precipitacions de neu queden restringides precisament a la Serra de Tramuntana, i molt ocasionalment arriben a la resta del territori (nevades històriques de febrer de 1985 o, més recentment la de 2005). Prenent com a referència l´observatori de Lluc, situat en les proximitats de la muntanya de Massanella i a una altitud de 525 m sobre el nivell de la mar, en el cor de la serra, és estrany l´any que no apareguin les precipitacions en forma de neu (menys del 10% de probabilitat que no es donin). La innivació respon únicament a les situacions sinòptiques que propicien els tipus de temps més fred registrats a la regió, lligades a les adveccions mediterrànies de component nord i especialment a les del NE principalment als mesos de gener, febrer, i desembre, per ordre de major a menor freqüència.

La notable anomalia pluviomètrica positiva de la Serra de Tramuntana no es tal en el que es refereix a les temperatures, ja que en realitat, la Serra presenta un gradient de distribució tèrmic en altitud molt semblant al gradient de la teòrica atmosfera normal (0,65°C per cada 100 metres). Amb tot, el joc de la desigual incidència de la radiació solar en funció de l´orientació, determina que la vessant meridional manifesti una anomalia tèrmica positiva, fins i tot respecte a les terres planes immediates. D´altra banda, els fons dels valls i depressions tancades son proclius a les inversions tèrmiques i a l´aparició de gelades.

-1- Guijarro, J (1986) : Contribución a la Bioclimatología de Baleares (Tesis Doctoral)