• Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229) Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229)

    El saqueig per part dels vàndals de l´illa de Mallorca (454) va suposar la fi de la dominació romana de l´illa i l´inici d´un llarg període en el qual poc o gens es coneix. La pràctica desaparició de les dues ciutats romanes de l´illa, i una disminució molt notable de la pressió antròpica sobre el medi a causa de la despoblació són els trets més significatius d´aquest període. [...]

    Llegir més »

PAISATGE CULTURAL

/

La ruptura de l´autarquia (segles XIX i XX)

PDF

La característica evolutiva més destacable a partir del segle XVIII va ser, sens dubte, la ruptura de la històrica autarquia de l´illa de Mallorca, que s´inicia a partir de la inserció de l´illa de Mallorca en els circuits comercials espanyols que tenien a Amèrica el principal interlocutor. Aquest fet possibilitarà millores tècniques, desenvolupament de la indústria manufacturera i aportació de recursos alimentaris de l´exterior. En un segon període, entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, es donarà el màxim desenvolupament agrari i industrial: és el moment en què l´economia industrial supera per primera vegada en la història al sector agrari. I, en un tercer moment, a partir de la segona meitat del segle XX, s´introduirà a gran escala l´economia turística, base del desenvolupament actual, i que suposa la integració de les Illes Balears en l´economia global.

En el cas de la Serra de Tramuntana, tal com venia succeint durant l´Edat Moderna, va seguir comptant en l´època contemporània amb una societat essencialment agrària. Les desamortitzacions del segle XIX van ocasionar que l´agricultura de muntanya assolís la seva màxima intensitat productiva, ja que els canvis en el règim de propietat van portar a un augment en la producció ia un canvi en la societat del moment, fomentant les petites propietats que encara es mantenen en zones com la vall de Sóller. Malgrat això van seguir existint grans diferències entre diverses zones de la serra. Les grans propietats, en mans de l´aristocràcia, es van mantenir intactes fins a finals del XIX. Seguien dominant dels cultius tradicionals, és a dir els cereals al pla i l´olivera a la muntanya. Al mateix temps es va produir una expansió de cultius preexistents, encara que en certa manera minoritaris (ametller, garrofer, figuera, cítrics i vinya entre altres), però que després van adquirir importància amb la intensificació del comerç amb Amèrica.

Al segle XIX va augmentar el nombre de municipis, al emancipar aquests gràcies a les lleis liberals dels anys trenta. Així, Fornalutx es va separar de Sóller i Deià ho va fer de Valldemossa. També en aquest segle es van donar a conèixer els paisatges i elements tradicionals de la muntanya mallorquina, gràcies a la presència de nombrosos viatgers romàntics que van arribar a l´illa, atrets per la bellesa i preservació dels seus valors paisatgístics i culturals. D´entre tots aquests viatgers sobresurt la figura de l´Arxiduc Lluís Salvador d´àustria. Va arribar a Mallorca per primera vegada el 1867 i poc després va fixar la seva residència entre les localitats de Deià i Valldemossa, adquirint una desena de finques com les de Son Marroig, Miramar, Son Moragues i s´Estaca, bona part d´elles amb vistes excepcionals a la mar Mediterrània. El personatge va escriure més de cinquanta llibres, entre els quals destaca Die Balearen in Wort und Bild, obra de diversos volums a la que descriu els usos, costums i paisatges de l´arxipèlag balear, poblat i treballat tan sols pels seus habitants i per algun viatger ocasional.

La Serra de Tramuntana acollir a altres viatgers, artistes i naturalistes europeus i de la península Ibèrica, com Isidoro Antillon, George Sand, Frederic Chopin, Joseph Tarongí, Santiago Rusiñol o Jeroni de Berard, entre molts altres. Tots ells van destacar les virtuts naturals del paisatge que es van trobar i de vegades retratar una societat i un sistema econòmic ancorat en els seus antics costums.

El segle XX ha estat el del canvi social, econòmic i territorial a Mallorca, com també a la Serra de Tramuntana, encara que en aquest cas els efectes de la transformació no s´han deixat notar amb tanta evidència com a la resta de l´illa. El turisme es va fer present a principis de segle, i, de fet, la muntanya va ser una de les principals destinacions dels primers turistes. Unit a la promoció del turisme, en els anys vint l´excursionisme va atraure la visita als paratges de la Serra. Va néixer el Foment de Turisme i l´Associació per a la Cultura de Mallorca, que van organitzar excursions per llocs com Lluc, el torrent de Pareis o Galatzó.

A partir de l´any 1960 irromp bruscament el turisme de masses, de manera que ben aviat l´activitat agrícola va acabar per ocupar una proporció marginal respecte de la que ocupava ja el sector terciari, amb les implicacions i transformacions socials i culturals que això suposa. Tot i així, les localitats de la Serra, allunyades del mar i de les platges, es van mantenir necessàriament apartades del fenomen turístic, cosa que va afectar també a la imatge física de la Serra, en general molt preservada, encara que hi ha hagut un creixement dels usos residencials i recreatius.