• La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII) La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)

    Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l´illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l´Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d´organització territorial i social. La situació fronterera de l´illa amb el món musulmà va obligar als habitants cristians a establir una xarxa de [...]

    Llegir més »

PAISATGE CULTURAL

/

La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)

PDF

Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l´illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l´Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d´organització territorial i social. La situació fronterera de l´illa amb el món musulmà va obligar als habitants cristians a establir una xarxa de fortificacions en forma de torres de guaita, talaies i castells al llarg de la cadena muntanyosa. Es consoliden així algunes de les fortificacions més importants de l´illa: el castell de Rei (Pollença) i el Castell d´Alaró, que són excel·lents mostres d´obra gòtica i de castells de muntanya. Aquests punts de defensa ja existien en època romana, i els musulmans els havien convertit en importants fortaleses.

Altres fortificacions medievals van existir a la Serra, tot i que avui estan en ruïnes i tot just queden rastres, com és el cas per exemple del Castell del Teix, de l´any 1309, conegut com "les casetes del rei Sanxo". Els castells van servir després als partidaris del rei Jaume III de Mallorca per a defensar-se de la invasió de l´illa per part de Pere IV d´Aragó, i que va suposar la reintegració del regne independent insular (1271-1343) a la confederació catalano-aragonesa.

En conjunt, l´arribada dels catalans va suposar per a l´illa la seva entrada en el sistema social, econòmic i cultural de l´Europa cristiana. A la Serra de Tramuntana es van establir grans propietats administrades per la noblesa o el clergat, en les quals es va imposar un sistema d´organització social i econòmic de tipus feudal, que es pot observar encara -molt evolucionat-, en les formes d´organització agrària al voltant a les finques o possessions, ja en època contemporània. El santuari religiós de Lluc es va erigir poc després de la conquesta cristiana, i avui continua sent un lloc de devoció i pelegrinatge de la comunitat cristiana de Mallorca, i un símbol religiós i cívic i cultural de la societat mallorquina.

El canvi del sistema agrícola musulmà, de petites tribus organitzades al voltant d´un sistema de regadiu, a un sistema feudal suposa un canvi important en la transformació paisatgística de la Serra. La creixent puixança comercial de la capital de l´illa (Ciutat de Mallorca, l´actual Palma) comporta un increment de la pressió sobre la resta del territori que es porta a terme a través de les possessions, els propietaris resideixen a la ciutat i estableixen prioritats en funció del rendiment comercial a l´hora de planificar els cultius prioritaris. Aquest fet es tradueix, per una banda, en l´avanç del conreu del blat, que era molt minoritari per als musulmans però que esdevé estratègic per a la nova cultura cristiana. I, per altra banda, l´extraordinària aptitud de les vessants de la Serra per acollir el cultiu de l´olivera afavoreixen un increment molt important de la roturació de boscos a favor dels olivars, el producte, l´oli, comença a ser exportat massivament.

Segons alguns autors, l´oliverar es localitzava preferentment a la Serra i, els d´algunes alqueries, com la de Biniatzar, a Bunyola, haurien servit de nucli a partir del qual l´expansió del seu cultiu marca una primera àrea nuclear a seu voltant, que, amb el pas dels segles, es generalitzaria a tota la comarca de la Serra. D´aquesta manera, la implantació majoritària de cultius de secà com el blat i l´olivera marquen el pas des de la hortícola producció musulmana a la nova societat feudal.

Els productes de secà, són la base del pagament d´impostos per part dels pagesos als senyors feudals i grans propietaris. De fet aquest nou sistema sotmet al pagès al senyor feudal de la ciutat, i per tant afavoreix el creixement del seu poder des de la ciutat a la resta del territori rural, el màxim símbol és la possessió.

La possessió ha estat històricament la peça clau de l´economia de la part agrícola i ramadera tradicional de l´illa, una veritable unitat de producció. Aquestes possessions s´han anat adaptant funcionalment al pas dels segles, i les seves necessitats defensives o la voluntat dels seus propietaris de gaudir d´una gran casa rural, han produït models constructius diferents: alguns presenten un caire fortificat, com la possessió de Son Marroig ( Deià). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com Alfàbia (Bunyola) o la Granja (Esporles), o bé neoclàssics, com Raixa (Bunyola).

Paral·lelament, és en l´època moderna a la qual s´estableix un sistema organitzat i coordinat per defensar l´illa dels atacs pirates, que va dividir l´illa en tres parts: la muntanya, el pla i l´anomenada marina. En base a aquest sistema alguns pobles de la Serra de Tramuntana o propers a ella havien d´ajudar als pobles més costaners. Per exemple, les localitats de Santa Maria, Bunyola o Alaró havien d´anar en ajuda de Sóller en cas d´una incursió pirata.

A partir del segle XVI s´intensifica la construcció de talaies a la Serra, conformant així un complex i eficaç sistema de vigilància costanera que abastava, de fet, tota l´illa. Les torres es comunicaven entre elles mitjançant senyals de fum, de manera que en unes poques hores el conjunt de l´illa pogués estar avisada d´un possible atac corsari. Destaquen les torres de defensa i guaita de Cala En Basset (Andratx), la Trinitat (Valldemossa), la Pedrissa (Deià), la Torre Picada (Sóller), Na Seca (Escorca) i Aubercutx (Pollença).

En els segles XVI i XVII, especialment durant el regnat de Felip II (1558-1598), Mallorca va estar constantment assetjada pels atacs corsaris, dirigits en general per l´imperi turc, a fi de debilitar a la monarquia hispànica a la mar Mediterrània. Les poblacions de la Serra estaven més aïllades i tenien més dificultats per aconseguir reforços en cas de necessitat. Alguns atacs van ser devastadors, com els que es van donar a Banyalbufar i Estellencs l´any 1546. Els habitants de Pollença vèncer en una coneguda batalla al temible pirata Dragut l´any 1550, mentre que hi va haver saquejos importants a Alcúdia (1551), Valldemossa (1552) i Andratx (1553).