• La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII) La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)

    Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l´illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l´Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d´organització territorial i social. La situació fronterera de l´illa amb el món musulmà va obligar als habitants cristians a establir una xarxa de [...]

    Llegir més »

PAISATGE CULTURAL

/

Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229)

PDF

El saqueig per part dels vàndals de l´illa de Mallorca (454) va suposar la fi de la dominació romana de l´illa i l´inici d´un llarg període en el qual poc o gens es coneix. La pràctica desaparició de les dues ciutats romanes de l´illa, i una disminució molt notable de la pressió antròpica sobre el medi a causa de la despoblació són els trets més significatius d´aquest període.

únicament es coneix, ja en el període preislàmic, l´ús dels castells de muntanya- posteriorment utilitzats per musulmans i catalans- com a centres del poder a l´època, amb els líders van pactar inicialment els musulmans la seva presència a l´illa. Finalment, la conquesta musulmana l´any 903 va suposar l´inici d´un nou període cultural que sí que va tenir una conseqüència directa sobre el paisatge.

Al llarg període islàmic (902-1229) els diferents territoris de la Serra de Tramuntana es divideixen en una forma de districtes o Jûz, que alhora inclouen unitats menors anomenades alqueries i rafals. Aquests districtes es caracteritzen per la seva estructura de base tribal, i per estar molt lligats a l´activitat ramadera. El mateix origen de la paraula Jûz fa referència a zones habitades per membres tribals i generalment dedicats a la ramaderia.

Encara que hi ha poques dades de l´època de dominació islàmica a l´illa, a la Serra de Tramuntana queden certs vestigis que denoten la importància de l´aprofitament de l´aigua i de la terra. Durant l´època musulmana s´inicia el cultiu de l´olivera, especialment a les muntanyes, amb la construcció dels primers marges i certs elements constructius auxiliars d´abastament, control i regulació hídrica (aljubs, sèquies, sínies, basses i pous), impulsats pel avanç del regadiu.

L´empremta que suposa el període musulmà en la configuració del paisatge rural de la Serra de Tramuntana es fa patent en els textos de molts diversos autors, destacant el text del geògraf mallorquí Bartomeu Barceló: "La formació dels paisatges rurals a les illes es remunta a la dominació musulmana (903-1229) que acaba amb l´ocupació catalana, en què s´apropien de les noves terres mitjançant el repartiment de les antigues València i rafals musulmans. [...] D´aquesta manera, si l´herència musulmana es tradueix en un hàbitat dispers on les possessions tindran un paper colonitzador, la política dels nous governants [els catalans] tendirà a afavorir la concentració de la població en nuclis ".

La conquesta cristiano-catalana a l´any 1229 va provocar que molts musulmans indígenes es refugiaren precisament en les muntanyes de la Serra de Tramuntana, sobretot en la seva part central, a prop del Puig Major. Els sarraïns, segons les cròniques, van oferir durant uns anys certa resistència als nous invasors. D´aquesta manera la comarca de la Serra va actuar una vegada més de territori de frontera entre dos móns.