• La ruptura de l´autarquia (segles XIX i XX) La ruptura de l´autarquia (segles XIX i XX)

    La característica evolutiva més destacable a partir del segle XVIII va ser, sens dubte, la ruptura de la històrica autarquia de l´illa de Mallorca, que s´inicia a partir de la inserció de l´illa de Mallorca en els circuits comercials espanyols que tenien a Amèrica el principal interlocutor. Aquest fet possibilitarà millores tècniques, desenvolupament de la indústria manufacturera i aportació de recursos alimentaris [...]

    Llegir més »

PAISATGE CULTURAL

/

Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC)

PDF

El període que transcorre entre l´arribada de l´home a Mallorca i la caiguda de l´imperi romà suposa del primer moment de transformació antròpica d´un paisatge fins aquell moment intocable. La intensitat amb que l´home transforma el territori en aquesta època queda palès amb l´empenta i el declivi de la cultura talaiòtica, deixant com herència paisatgística les seves construccions de grans blocs de pedra, els talaiots. Paral·lelament, la conquesta de Mallorca per part de Quint Cecili Metel al 123 aC suposa la incorporació de les Balears a la cultura romana i occidental. La romanització comportarà la convivència dels hereus de la cultura talaiòtica amb els nous pobladors.

Cal destacar el fet que a la Serra de Tramuntana s´han localitzat els restes humans més antics que es coneixen fins a la data a les illes Balears. A través d´ells i dels nombrosos jaciments que s´estenen al llarg de la serralada, es pot afirmar que la primera presència humana a la zona es va donar al voltant del 5000 a. C. En la major part del territori hi ha jaciments i restes arqueològiques d´aquesta època, sobretot en forma de coves i abrics rocosos que van servir de refugi als primers pobladors. A certes cavitats rocoses (Coval den Pep Rave, la Cova de s´Alova o la Cova de Ses Alfàbies) s´han trobat nombroses restes ceràmics i humans que abasten un període cronològic que va de l´època pretalaiòtica fins l´Edat Mitjana.

L´home d´aquests primers assentaments va basar la seva economia en la caça i la recol·lecció. La muntanya oferia un bon espai per a aquest tipus de vida nòmada, en disposar, a més de bons recursos naturals, nombrosos abrics rocosos que podien ser utilitzats com a primers habitacles. Es creu que l´home va poder arribar a domesticar algun ramat d´un cabrum autòcton, el Myotragus balearicus, avui extingit.

Cap al 1700 a. C. comença l´anomenada Edat del Bronze, que a les Illes Balears es coneix com pretalaiòtic (1700-1350 aC). Es caracteritza per l´aparició d´un nou tipus de construcció, les navetes i per l´ús del bronze, emprat per fabricar eines i objectes de culte. En molts llocs de la Serra de Tramuntana s´ha confirmat l´existència de petits poblats (Bòquer, Es Brutell, Galatzó, Cals Reis, entre d´altres).

La cultura talaiòtica s´inicia a Mallorca fa uns 3000 anys, i entre el 900 i el 850 aC l´illa s´omple dels anomenats talaiots, que substitueixen progressivament a les navetes. Bons exemples d´aquestes construccions es troben escampats per la Serra de Tramuntana, dels quals destaquen pel seu bon estat de conservació els de Coma-Sema (Bunyola), Son Ferrandell (Valldemossa) i Ses Casotes (Puigpunyent).

Durant el Bronze Final (1300-900) es produeixen innovacions en la tecnologia de les comunitats illenques: sorgeixen noves formes ceràmiques, la millora la metal·lúrgia i apareixen noves estratègies de contacte amb l´exterior.

Hi ha també un augment dels contactes amb societats de fora de l´illa, i és molt important el fet que es comença a produir un augment demogràfic que acabarà per provocar la desforestació de gran part del territori. Els llaços entre famílies es reforcen i la població comença a agrupar-se en poblats i a construir muralles per defensar cadascuna de les unitats territorials conformades. A la Serra de Tramuntana es calcula l´existència d´uns 60 o 70 poblats talaiòtics, ubicats tant en emplaçaments propers a zones fèrtils i segures, com en zones més marginals i recòndites, a les valls més remots de la comarca.

Es conserven al seu torn a la Serra de Tramuntana nombrosos santuaris, normalment situats prop dels poblats, en els que havien de realitzar diversos tipus de cerimònies (actes religiosos, sacrificis o rituals socials). Es coneixen, per exemple, els santuaris de Son Mas (Valldemossa), Almallutx (Escorca), Els Clapers (Formentor) o Es Fornets (Calvià). També predominen les localitzacions d´enterraments col·lectius, sobretot en coves o abrics rocosos, que amb anterioritat havien estat utilitzats com a habitatge, destacant Son Boronat (Calvià), la Cometa dels Morts (Escorca), La Punta (Pollença) o el Cementiri dels Moros (Capdellà). Posteriorment, els grecs i els fenicis van conèixer sens dubte les illes Balears i les van utilitzar com a base per al comerç amb la Península.

L´ocupació romana posterior sota el domini de Quint Cecili Metel l´any 123 a. C., va tenir com a conseqüència la consolidació dels assentaments prehistòrics existents. Es probable que a la serra es crearan noves villae, unitats bàsiques d´explotació agrícola dedicades principalment als productes bàsics de l´anomenada trilogia mediterrània (olivera, vinya i blat). Encara que és possible que es donés el cultiu de l´olivera en aquella època, és destacable el fet que tant el vi com l´oli havien de ser importats des de la península, fet que sembla demostrar la seva poca importància. En qualsevol cas, les dues principals ciutats romanes de Mallorca (Palma i Pollentia) es van situar properes a la Serra, de la qual van obtenir recursos.