• Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC) Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC)

    El període que transcorre entre l´arribada de l´home a Mallorca i la caiguda de l´imperi romà suposa del primer moment de transformació antròpica d´un paisatge fins aquell moment intocable. La intensitat amb que l´home transforma el territori en aquesta època queda palès amb l´empenta i el declivi de la cultura talaiòtica, deixant com herència paisatgística les seves construccions de grans blocs de [...]

    Llegir més »

PAISATGE CULTURAL

/

La construcció del paisatge cultural

PDF

El paisatge cultural associat a l´agricultura mediterrània de la Serra de Tramuntana, marcada de manera molt determinant pels marges de pedra en sec i el cultiu de l´olivera, ha estat el resultat de l´evolució històrica de la comarca, que es basa en la successió cíclica d´èpoques de bonança amb èpoques de major escassesa que deixen la seva empremta en el paisatge.

La presència de marges a zones de pendent extrema, o bé a zones de roca nua, ens recorden les èpoques en què va ser necessari estendre al màxim les zones de cultiu com a conseqüència de la pressió d´una creixent població en una illa amb recursos limitats.

En canvi, el desplegament de sistemes de regadius de gran complexitat tècnica i els orígens es remunten a l´època musulmana i ens ofereixen una imatge de fertilitat i prosperitat que contrasta fortament amb el austeritat marcada per les oliveres de les zones més extremes.

D´aquesta manera, és possible reconèixer en el paisatge les marques deixades per cadascuna de les èpoques històriques que se superposen a la Serra de Tramuntana.

El paisatge actual de la Serra de Tramuntana és hereu directe de la incorporació de l´illa de Mallorca al domini musulmà en l´època medieval, que es produeix l´any 903, i suposà la colonització de l´espai rural a través de la ramaderia extensiva i l´agricultura de regadiu, desenvolupades mitjançant tècniques de canalització i distribució de l´aigua per al seu ús en horts i vergers en les quals els musulmans eren grans experts, creant així un paisatge bàsicament boscós (utilitzat per a la caça i la ramaderia extensiva) esquitxat per les explotacions de regadiu (les València i rafals) al voltant de les quals s´ubicaven els nuclis de població i les mesquites.

Posteriorment, la conquesta catalana de Mallorca -que es produeix el 1229- suposa la implantació del sistema feudal europeu sobre l´espai rural musulmà, que comporta una major concentració de la població i un increment de la roturació del bosc per a obtenir nous espais de conreu.

En aquesta època apareixen, a més dels pobles en els quals es concentra la població, els sistemes feudals que trenquen el disseminat agrícola i concentren la propietat en mans de la noblesa, creant les anomenades possessions, les grans finques rurals.

El cultiu de l´oli i el seu paisatge, que es manté fins a l´actualitat, es veu complementat amb l´expansió de la vinya (s. XIX) i l´ametller (s. XX), donant lloc al paisatge cultural que es manté encara.

En aquest període (segle XVII) és quan es té constància per primera vegada dels sistemes tradicionals d´explotació dels recursos forestals, com el carbó i la calç, que serveixen per explotar els alzinars mediterranis salvats en molts casos de la roturació on no és possible, per raons climàtiques, el cultiu de l´olivera.

D´origen medieval són també els nombrosos pobles i masos de la Serra, alguns dels quals es mantenen (com Valldemossa, Estellencs, Banyalbufar o Fornalutx) i que van aparèixer com a punts de repoblació després de la conquesta cristiana, i apareixen associats, en alguns casos, a propietats forestals comunals dels que els seus habitants obtenien els seus propis recursos.

és el cas de la Comuna de Bunyola, la Comuna de Fornalutx o la Comuna de Caimari, encara avui propietats públiques i mantingudes amb orgull de forma mancomunada pels seus habitants.

Al paisatge rural de l´oli i les marjades, amb les seves possessions i els petits pobles, se li superposen, a finals del segle XIX i principis del XX, els efectes de la industrialització, que comporten la creació d´infrastructures (trens, carreteres, camins i petites centrals elèctriques), moltes d´elles també realitzades amb la tècnica de la pedra en sec i que en alguns casos són un exemple magnífic de patrimoni públic ben integrat en el medi.

D´altra banda, el desenvolupament de la indústria tèxtil (molt destacada en els pobles de Sóller i Esporles) generarà un desenvolupament comercial molt notable que permetrà l´expansió urbana dels nuclis més rellevants.

A partir d´aquest moment, i a partir de la segona meitat del segle XX, l´empremta de la indústria turística comportarà el progressiu abandonament de l´activitat agrícola a les zones de major dificultat orogràfica.

La marca de la modernitat i la postmodernitat en el paisatge de la Serra queda reflectida en el progressiu avanç dels espais forestals i la implantació de nous usos turístics i residencials en els nuclis tradicionals. I també, en la consciència col·lectiva de la necessitat de salvaguardar i posar en valor el paisatge heretat de la història.