• Possessions Possessions

    Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció agrícola i ramadera. Les possessions tenen el seu origen en el repartiment de terres entre els nobles que van participar en la conques [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Pedra en Sec

PDF

La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres elements constructius com camins, barraques, ponts i edificacions.

El seu ús està molt estès a la conca de la mar Mediterrània, des del llevant de la península Ibèrica (Castelló, Tarragona), passant per la regió francesa dels Alps mediterranis (entre Cannes i Menton), la Ligúria italiana (Cinque Terre), Sicília (Pantelleria, Lipari), Grècia (Creta, Andros, Patmos) o Xipre. A Mallorca, i de manera particular a la Serra de Tramuntana, històricament aquesta tècnica s´ha utilitzat per construir els sistemes d´explotació agrària. El seu màxim exponent són els camps de marjades, que constitueixen un procediment d´esglaonament de les vessants muntanyoses imprescindible per habilitar-hi nous espais de conreu sense més recurs que la pedra del lloc.

Les construccions de pedra en sec utilitzen habitualment materials de l´entorn immediat, que s´integren a la perfecció en el seu context paisatgístic natural, convertint gairebé en la seva prolongació.

Els paisatges de pedra en sec mallorquins són en bona part el resultat del treball d´un col·lectiu d´artesans especialitzats en aquesta tècnica constructiva, els margers, ofici que està documentat a l´illa des del segle XV. Sense arribar a configurar un gremi independent dins del complex món laboral de la societat tradicional de Mallorca, els margers han constituït un grup de treballadors amb un utillatge, unes tècniques i un procés d´aprenentatge ben establerts, i diferenciat dels altres oficis relacionats amb la construcció, com els picapedrers.

L´ofici de marger, en decadència des dels anys 60 del segle XX, ha estat recuperat gràcies a la tasca de diverses institucions, entre elles la del Consell de Mallorca, amb la creació, l´any 1986, d´una escola-taller que es va anomenar Escola de Margers, amb la qual es va evitar la desaparició de l´ofici gràcies a l´ensenyament de la tècnica per part dels darrers margers que quedaven en actiu.

Els centenars de quilòmetres de parets de pedra construïdes en sec representen una de les característiques més notables i úniques del paisatge cultural de la Serra, ja que s´hi reconeix l´empremta humana històrica sobre el territori, alhora que representen el paroxisme de la relació entre l´home i el seu medi. Aquestes zones marjades es troben vinculades als sistemes hidràulics, articulant conjuntament el territori productiu tant de les grans possessions com de les petites propietats de les zones properes als pobles. També nuclis urbans de localitats com Banyalbufar i Estellencs estan construïts sobre una base de marges de pedra en sec, sense els quals hauria estat impossible l´assentament humà.

D´altra banda, bona part de la Serra de Tramuntana ha patit importants modificacions en la seva fesomia a causa de l´interès humà per impedir que l´escorrentia superficial actués erosionant o anegant els camps de cultiu.

Els principals elements construïts en pedra seca a la Serra de Tramuntana són els següents:

  1. Les marjades i els murs de bancal
  2. Parets de delimitació de parcel·les i propietats
  3. Els camins de muntanya
  4. Els porxos
  5. Les barraques de Serna
  6. Les carboneres i barraques de carboner
  7. Els forns de calç
  8. Altres infraestructures: aixoplucs (abric), sistemes de caça (colls de tord)

Enllaços

  • Dry-stone walling and walking in Mallorca - Consell de Mallorca