• Patrimoni marítim Patrimoni marítim

    La costa nord de la serra de Tramuntana, de navegació marítima complicada, conté nombrosos exemples de patrimoni marítim relacionat amb la vigilància de la costa, la navegació i l´explotació dels seus relativament escassos recursos pesquers: Torres costaneres, fars, escars i elements relacionats amb el contraban. Algunes pedreres d´extracció de pedra de marès completen el rosari de construccions costaneres d´inter&e [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Possessions

PDF

Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció agrícola i ramadera. Les possessions tenen el seu origen en el repartiment de terres entre els nobles que van participar en la conquesta catalana de l´illa l´any 1229, repartiment que es va realitzar a partir de les alqueries i rafals islàmics preexistents. D´aquesta manera, els propietaris d´aquestes finques solen estar emparentats genealògicament amb descendents de famílies nobles de terratinents. Així, la possessió funcionava - i en certs casos ho continua fent - com una unitat de producció al voltant de la qual es desenvolupava tot un sistema d´explotació agrària en la qual participava un important contingent humà que podia oscil·lar, segons l´extensió de la propietat, entre una desena de pagesos fins a prop d´un centenar. A la Mallorca preturística (anterior al primer desenvolupament turístic en masses produït en la dècada de 1950), el territori sencer s´organitzava, estructurava i dividia en possessions.

Així, si les grans propietats de Mallorca tenen la forma d´aquests espais de caràcter agrícola i ramader. Només les 10 possessions més grans ocupen 31.200 hectàrees, el 38,2% de la superfície de la Serra de Tramuntana. Aquestes grans propietats van constituir- i ho segueixen fent en part avui dia- autèntics centres econòmics que actualment travessen una forta decadència i busquen alternatives en activitats com l´agroturisme. Les possessions conviuen amb la petita propietat, concentrada bàsicament en els voltants dels nuclis urbans, en forma d´horts i terres de regadiu, com també d´oliveres.

Dins el conjunt arquitectònic format per les cases de la possessió sobresurten diverses dependències: la casa dels senyors (els propietaris) i la dels amos (normalment els arrendataris). Podem trobar, a més, un conjunt de sales i espais dedicats a les tasques pròpies de la vida de l´agricultor i el pastor. En alguns casos, les dificultats d´accés a les cases de la finca, o bé a causa de l´escassa categoria d´aquesta, deixaven l´explotació sense residència dels senyors. Aquesta mancança era suplerta bé per un altre casal als afores destinat únicament a residència dels terratinents, bé pels típic casals urbans des d´on es exercia la senyoria de la possessió, que llavors era habitada i explotada únicament per personal agrícola.

Certes infrastructures de gran interès etnològic es troben presents a les possessions: la carbonera (magatzem on es dipositava el carbó produït en els ranxos de la propietat); el celler (que trobem rarament a les possessions de muntanya, però si que es troba a les dels litorals de Valldemossa, Deià i Banyalbufar, on no només es conreava vinya sinó que a més es van arribar a produir varietats exòtiques com la malvasia); o la torre de defensa, més pròpia de finques properes a la costa.

Aquestes finques es troben distribuïdes al llarg i ample del territori, encara que s´observa una especial concentració en els principals valls, ocupant així les terres més fèrtils. Algunes encara es troben habitades i en un estat de semiexplotació, cosa que ajuda a que es mantinguin en un estat de conservació acceptable. Tanmateix, hi ha també possessions abandonades o molt deteriorades. Tot i així, moltes d´elles han estat restaurades i han assolit les funcions d´agroturisme o de segona residencia de gent amb alt nivell adquisitiu.