• Paisatge de l´aigua Paisatge de l´aigua

    L´aprofitament de l´aigua, un recurs escàs i preuat en el context climàtic i cultural de la conca de la mar Mediterrània, ha donat lloc a Mallorca, i en particular a la Serra de Tramuntana, a la construcció d´un complex conjunt de construccions d´enginyeria hídrica tradicional amb la finalitat de captar i extreure l´aigua subterrània o superficial, i conduir-la, distribuir-la i emmagatzemar-la. També s´han habil [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Possessions

PDF

Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció agrícola i ramadera. Les possessions tenen el seu origen en el repartiment de terres entre els nobles que van participar en la conquesta catalana de l´illa l´any 1229, repartiment que es va realitzar a partir de les alqueries i rafals islàmics preexistents. D´aquesta manera, els propietaris d´aquestes finques solen estar emparentats genealògicament amb descendents de famílies nobles de terratinents. Així, la possessió funcionava - i en certs casos ho continua fent - com una unitat de producció al voltant de la qual es desenvolupava tot un sistema d´explotació agrària en la qual participava un important contingent humà que podia oscil·lar, segons l´extensió de la propietat, entre una desena de pagesos fins a prop d´un centenar. A la Mallorca preturística (anterior al primer desenvolupament turístic en masses produït en la dècada de 1950), el territori sencer s´organitzava, estructurava i dividia en possessions.

Així, si les grans propietats de Mallorca tenen la forma d´aquests espais de caràcter agrícola i ramader. Només les 10 possessions més grans ocupen 31.200 hectàrees, el 38,2% de la superfície de la Serra de Tramuntana. Aquestes grans propietats van constituir- i ho segueixen fent en part avui dia- autèntics centres econòmics que actualment travessen una forta decadència i busquen alternatives en activitats com l´agroturisme. Les possessions conviuen amb la petita propietat, concentrada bàsicament en els voltants dels nuclis urbans, en forma d´horts i terres de regadiu, com també d´oliveres.

Dins el conjunt arquitectònic format per les cases de la possessió sobresurten diverses dependències: la casa dels senyors (els propietaris) i la dels amos (normalment els arrendataris). Podem trobar, a més, un conjunt de sales i espais dedicats a les tasques pròpies de la vida de l´agricultor i el pastor. En alguns casos, les dificultats d´accés a les cases de la finca, o bé a causa de l´escassa categoria d´aquesta, deixaven l´explotació sense residència dels senyors. Aquesta mancança era suplerta bé per un altre casal als afores destinat únicament a residència dels terratinents, bé pels típic casals urbans des d´on es exercia la senyoria de la possessió, que llavors era habitada i explotada únicament per personal agrícola.

Certes infrastructures de gran interès etnològic es troben presents a les possessions: la carbonera (magatzem on es dipositava el carbó produït en els ranxos de la propietat); el celler (que trobem rarament a les possessions de muntanya, però si que es troba a les dels litorals de Valldemossa, Deià i Banyalbufar, on no només es conreava vinya sinó que a més es van arribar a produir varietats exòtiques com la malvasia); o la torre de defensa, més pròpia de finques properes a la costa.

Aquestes finques es troben distribuïdes al llarg i ample del territori, encara que s´observa una especial concentració en els principals valls, ocupant així les terres més fèrtils. Algunes encara es troben habitades i en un estat de semiexplotació, cosa que ajuda a que es mantinguin en un estat de conservació acceptable. Tanmateix, hi ha també possessions abandonades o molt deteriorades. Tot i així, moltes d´elles han estat restaurades i han assolit les funcions d´agroturisme o de segona residencia de gent amb alt nivell adquisitiu.