• Patrimoni religiós Patrimoni religiós

    Quan es coneix la Religiositat tradicional de la societat mallorquina i la forta influència de l´Església sobre aquella, s´entén perfectament que el patrimoni religiós que es conserva en l´àmbit de la Serra de Tramuntana es nombrós i divers. Els municipis que conformen la Serra de Tramuntana compten amb nombrosos edificis, elements i espais religiosos de cronologia i estils arquitectònics diversos, que reflecteixen la connexi&oac [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Nuclis urbans

PDF

A la Serra de Tramuntana existeixen grans nuclis urbans com els de Sóller, Andratx i Pollença, fins petites aldees com Orient, Ullaró, Biniaraix, sa Calobra, Llucalcari, Biniarroi, Binibona o Binibassí, passant per altres nuclis de gran valor arquitectònic com Fornalutx, Banyalbufar, Valldemossa, Estellencs o Deià. Aquests dos últims han estat declarats recentment Béns d´Interès Cultural en la categoria de Conjunts històrics.

és en els nuclis urbans on, lògicament, s´acumula gran part del patrimoni arquitectònic de la Serra de Tramuntana, a més de molts altres elements que defineixen el paisatge urbà: safareigs, molins, pous públics, grans cases. En ells es localitzen des d´imponents posades fins cases rústiques de gran simplicitat, l´emplaçament acaba definint una trama urbana formada per estrets carrerons, que a vegades s´adapten a les vessants muntanyoses, com en els casos de Bunyola, Estellencs o Banyalbufar.

L´orografia i el traçat viari, amb pendents pronunciades per adaptar-se al terreny i a la forma dels solars, generen uns carrers tortuosos i sinuosos que donen un caràcter irregular i singular a aquests nuclis urbans. Aquesta topografia urbana en part es deu al seu passat islàmic, encara que cal precisar que aquestes alqueries islàmiques eren molt més petites i els nuclis històrics van patir importants creixements al segle XIV.

En l´entramat urbà influeix molt el parcel·lari, a mesura que s´obren carrers en els nuclis urbans es van parcel·lant els solars, que habitualment són de façana alta i estreta, cosa que condiciona la tipologia dels habitatges (davant de les vivendes de la plana de l´illa que solen ser de façana ampla i baixa).

Alguns nuclis com Valldemossa, Estellencs, Banyalbufar o Fornalutx, mantenen encara avui un paisatge urbà tradicional molt ben conservat, gràcies a l´ús de la pedra calcària en la construcció dels seus habitatges, i al seu paviment empedrat, incorporat en alguns casos durant el segle XX després de soterrar els serveis d´evacuació de pluvials.

Encara que en els nuclis urbans dominen els edificis d´època moderna, alguns barrocs i altres d´arquitectura popular, existeixen interessants elements gòtics, renaixentistes i també modernistes. Aquest últim estil es localitza bàsicament en la població de Sóller, però també, en menor mesura, a Bunyola. Juntament amb les aportacions contemporànies d´estil historicista i regionalista, les edificacions modernistes són un clar testimoni de la pròspera situació econòmica i l´aparició una classe burgesa adinerada a la vila de Sóller, a finals del segle XIX i inicis del XX. Totes elles han contribuït a definir el nou perfil urbà de la ciutat.

Els sistemes hidràulics complexos s´han organitzat al llarg dels segles en comunitats de regants que perduren fins l´actualitat i que estructuren les zones d´hortes periurbanes de la majoria dels pobles de la Serra de Tramuntana. De fet, el creixement dels pobles generalment es desenvolupa de forma totalment relacionada amb aquesta estructura agrària.

Una mostra interessant d´art popular als nuclis urbans són les teules pintades que decoren les cornises d´algunes façanes. Sóller i Fornalutx són els dos municipis de l´illa amb major nombre de casos inventariats (56 i 27 edificis, respectivament). Tot i que se les anomena teulada de moro, la tradició sembla remuntar-se al segle XVI. Aquests elements ornamentals es realitzaven introduint les teules en calç per posteriorment pintar de color vermell, aconseguit de la mescla d´oli de llinosa i almagro. Presenten motius geomètrics i vegetals, elements de la vida quotidiana, figures antropomòrfiques i zoomòrfiques, temes religiosos i gran quantitat d´inscripcions. A més del valor decoratiu havien de tenir un valor simbòlic associat amb la protecció de l´habitatge i dels seus habitants.