• Pedra en Sec Pedra en Sec

    La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres elements constructius com camins, barraques, ponts i edificacions. El seu ús està molt estès a la conca de la mar Medit [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Patrimoni marítim

PDF

La costa nord de la serra de Tramuntana, de navegació marítima complicada, conté nombrosos exemples de patrimoni marítim relacionat amb la vigilància de la costa, la navegació i l´explotació dels seus relativament escassos recursos pesquers: Torres costaneres, fars, escars i elements relacionats amb el contraban. Algunes pedreres d´extracció de pedra de marès completen el rosari de construccions costaneres d´interès patrimonial.


Les torres costaneres de vigilància

L´aïllament geogràfic que va patir Mallorca durant segles, i les incursions i atacs pirates als que l´illa va ser sotmesa en nombroses ocasions, van tenir com a resultat el despoblament de la costa per fer front als perills que generalment arribaven des de la mar. A la Serra de Tramuntana es localitzen dues fortaleses medievals -els castells d´Alaró i del Rei, a Pollença, que constitueixen els dos únics exemplars de castell roquer- i nombroses torres de vigilància i defensa, articulades al voltant d´un complex sistema de senyals i comunicacions per advertir i avisar de la presència de naus enemigues o per protegir-se dels atacants, un cop aquests havien desembarcat.

La construcció de les primeres torres de defensa i vigilància que envolten el litoral de Mallorca comença en el segle XVI, si bé la presència de guardes i sentinelles es troba documentada des del segle XIV. La inseguretat d´aquella època va motivar la construcció d´un veritable sistema conformat per torres que es poguessin comunicar entre si per tal de donar avís dels possibles desembarcaments no desitjats o no previstos. La xarxa i el sistema de senyals van ser ideats pel matemàtic i historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616). Les torres litorals es situen en emplaçaments amb bona visibilitat sobre la costa, elevats i que alhora permeten l´observació de les torres veïnes i contigües.


Els fars

Els fars mallorquins constitueixen edificacions amb una torre situades a les vores i indrets ostensibles de les costes, o bé sobre plataformes d´esculls. La seva situació es correspon, de fet, amb punts estratègics de la costa, de manera que la llanterna que emet feixos lluminosos de llarg abast sigui visible per tots els navegants a llarga distància.

Els nou fars de la costa de la Serra de Tramuntana, com la resta de fars de l´illa, constitueixen un patrimoni relativament modern, ja que majoritàriament van ser construïts a mitjan segle XIX, seguint les directrius d´un Pla General per a l´enllumenat marítim de les costes de l´estat espanyol, que data de l´any 1847. Llavors es van implantar una sèrie de millores relatives tant a l´arquitectura d´aquests edificis com als combustibles i sistemes d´il·luminació, a la vegada que s´incorporaven nous aparells òptics per tal de reforçar la llum emesa.


Els escars de vora de la mar

Sense ser abundants, en els llocs més protegits dels temporals podem trobar alguns escars. Es tracta de llocs habilitats al costat del mar, generalment a resguard per a col·locar-hi una rampa per llançar a l´aigua les embarcacions de pesca. La presència de casetes o coberts en els quals posar a resguard la barca és molt comú, mentre que la rampa per on llisca l´embarcació està formada per uns travessers de fusta clavats en el terreny.


El contraban

La persecució del contraban costaner ha deixat a Mallorca construccions certament interessants com la del quarter de carrabiners de Cosconar, al municipi d´Escorca, més alguns camins per a la vigilància marítima, així com amagatalls utilitzats pels contrabandistes.