• Pedra en Sec Pedra en Sec

    La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres elements constructius com camins, barraques, ponts i edificacions. El seu ús està molt estès a la conca de la mar Medit [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Patrimoni arqueològic

PDF

En el conjunt dels 20 municipis en els quals s´inclou la Serra de Tramuntana, segons les fitxes d´inventari realitzades pel Govern de les Illes Balears entre 1990 i 1995, s´han localitzat fins a 750 llocs arqueològics, xifra que pot haver estat superada pels descobriments efectuats durant els darrers anys. Tot i així, les dificultats d´accés i l´extensió del territori considerat fan difícil una catalogació exhaustiva, que només seria possible en el cas d´una prospecció completa i ben planificada.

Mitjançant l´anàlisi de la bibliografia especialitzada s´observa una concentració de les investigacions arqueològiques en determinats jaciments o àrees, com les de Valldemossa - Deià - Sóller, i Pollença i Calvià. A municipis com Estellencs, Selva o Mancor de la Vall quasi bé no s´han localitzat llocs amb restes arqueològiques. A l´hora de citar els punts detectats de major interès, i seguint un ordre cronològic, és oportú començar per esmentar la cova de Simó, a Sóller, la qual, de confirmar les primeres datacions, correspondria a una primera fase de poblament a Mallorca , en haver-hi identificat restes del poblament més antic de l´illa, que es remunta a finals del tercer mil·lenni aC. Sembla, per tant, que la Serra de Tramuntana hauria estat un dels escenaris del poblament de l´illa des dels seus orígens. D´aquesta mateixa època també seria el jaciment de l´abric de Son Matge, a Valldemossa.

La població del següent període, conegut com Calcolític, es troba en petits poblats de cabanes com el que s´ha localitzat a Son Olesa (Valldemossa), i en coves naturals i abrics rocosos com el de la cova dels Morts de Son Gallard, a Deià. A partir del Bronze Antic, més conegut com pretalaiòtica o Navetiforme (1700-1300 aC) apareixen noves estructures d´habitatge, les navetiformes o navetes, anomenades així per tractar-se d´habitacions en forma de nau invertida. Apareixen aïllades en el terme de Calvià i a Fartàritx (Pollença), però també apareixen agrupades formant veritables poblats. Tal és el cas dels de Bòquer (Pollença), Femenia, Cals Reis (Escorca) i Son Olesa (Valldemossa). També, d´aquest període s´han identificat pràctiques rituals associades a coves sepulcrals que poden ser naturals, com la cova dels Morts de Lluc (Escorca), o excavades a la roca, com el conjunt de coves de Sant Vicenç (Pollença).

En un tercer estadi cal situar els jaciments de la fase talaiòtica, entre els anys 1000 i 123 aC, anomenada així per l´aparició d´una nova estructura arquitectònica: el talaiot, un monument megalític de planta circular o quadrangular que trobam aïllat o formant poblats, no sempre fortificats. Són tan nombrosos que cal citar-ne només alguns: els poblats de Son Ferrandell, Son Brondo, Can Fortuny, Són Quijada i Son Rul·lan, o els talaiots de sa Coma, sa Rota d´es Pou, es Verger i Pastoritx, entre molts altres. Tampoc no poden deixar d´esmentar el santuari de Almallutx, el poblat i santuari de Son Mas, les muralles defensives del Puig de ses Coves d´en Galileu i les del Castellot de s´Alqueria, així com els túmuls escalonats de Son Pacs i el Puig de sa Moneda. Cal esmentar, per últim, els elements arqueològics de l´època romana, fins i tot tractant de restes més dispersos i poc freqüents. Tal és el cas de la vil la romana de Santa Ponça (Calvià), i de nombrosos llocs arqueològics de ceràmica en superfície, com és el cas d´Es Gall de Foc (Puigpunyent) o la làpida funerària d´Es Fornassos (Caimari, Selva).