• Possessions Possessions

    Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció agrícola i ramadera. Les possessions tenen el seu origen en el repartiment de terres entre els nobles que van participar en la conques [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Patrimoni arqueològic

PDF

En el conjunt dels 20 municipis en els quals s´inclou la Serra de Tramuntana, segons les fitxes d´inventari realitzades pel Govern de les Illes Balears entre 1990 i 1995, s´han localitzat fins a 750 llocs arqueològics, xifra que pot haver estat superada pels descobriments efectuats durant els darrers anys. Tot i així, les dificultats d´accés i l´extensió del territori considerat fan difícil una catalogació exhaustiva, que només seria possible en el cas d´una prospecció completa i ben planificada.

Mitjançant l´anàlisi de la bibliografia especialitzada s´observa una concentració de les investigacions arqueològiques en determinats jaciments o àrees, com les de Valldemossa - Deià - Sóller, i Pollença i Calvià. A municipis com Estellencs, Selva o Mancor de la Vall quasi bé no s´han localitzat llocs amb restes arqueològiques. A l´hora de citar els punts detectats de major interès, i seguint un ordre cronològic, és oportú començar per esmentar la cova de Simó, a Sóller, la qual, de confirmar les primeres datacions, correspondria a una primera fase de poblament a Mallorca , en haver-hi identificat restes del poblament més antic de l´illa, que es remunta a finals del tercer mil·lenni aC. Sembla, per tant, que la Serra de Tramuntana hauria estat un dels escenaris del poblament de l´illa des dels seus orígens. D´aquesta mateixa època també seria el jaciment de l´abric de Son Matge, a Valldemossa.

La població del següent període, conegut com Calcolític, es troba en petits poblats de cabanes com el que s´ha localitzat a Son Olesa (Valldemossa), i en coves naturals i abrics rocosos com el de la cova dels Morts de Son Gallard, a Deià. A partir del Bronze Antic, més conegut com pretalaiòtica o Navetiforme (1700-1300 aC) apareixen noves estructures d´habitatge, les navetiformes o navetes, anomenades així per tractar-se d´habitacions en forma de nau invertida. Apareixen aïllades en el terme de Calvià i a Fartàritx (Pollença), però també apareixen agrupades formant veritables poblats. Tal és el cas dels de Bòquer (Pollença), Femenia, Cals Reis (Escorca) i Son Olesa (Valldemossa). També, d´aquest període s´han identificat pràctiques rituals associades a coves sepulcrals que poden ser naturals, com la cova dels Morts de Lluc (Escorca), o excavades a la roca, com el conjunt de coves de Sant Vicenç (Pollença).

En un tercer estadi cal situar els jaciments de la fase talaiòtica, entre els anys 1000 i 123 aC, anomenada així per l´aparició d´una nova estructura arquitectònica: el talaiot, un monument megalític de planta circular o quadrangular que trobam aïllat o formant poblats, no sempre fortificats. Són tan nombrosos que cal citar-ne només alguns: els poblats de Son Ferrandell, Son Brondo, Can Fortuny, Són Quijada i Son Rul·lan, o els talaiots de sa Coma, sa Rota d´es Pou, es Verger i Pastoritx, entre molts altres. Tampoc no poden deixar d´esmentar el santuari de Almallutx, el poblat i santuari de Son Mas, les muralles defensives del Puig de ses Coves d´en Galileu i les del Castellot de s´Alqueria, així com els túmuls escalonats de Son Pacs i el Puig de sa Moneda. Cal esmentar, per últim, els elements arqueològics de l´època romana, fins i tot tractant de restes més dispersos i poc freqüents. Tal és el cas de la vil la romana de Santa Ponça (Calvià), i de nombrosos llocs arqueològics de ceràmica en superfície, com és el cas d´Es Gall de Foc (Puigpunyent) o la làpida funerària d´Es Fornassos (Caimari, Selva).