• Pedra en Sec Pedra en Sec

    La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres elements constructius com camins, barraques, ponts i edificacions. El seu ús està molt estès a la conca de la mar Medit [...]

    Llegir més »

PAISATGE CREAT

/

Paisatge de l´aigua

PDF

L´aprofitament de l´aigua, un recurs escàs i preuat en el context climàtic i cultural de la conca de la mar Mediterrània, ha donat lloc a Mallorca, i en particular a la Serra de Tramuntana, a la construcció d´un complex conjunt de construccions d´enginyeria hídrica tradicional amb la finalitat de captar i extreure l´aigua subterrània o superficial, i conduir-la, distribuir-la i emmagatzemar-la. També s´han habilitat, històricament, importants sistemes de regulació i control dels excessos hídrics que ocasionalment provoquen les pluges torrencials, i que provoquen inundacions i altres efectes relacionats amb l´erosió del sòl.

En tota la regió mediterrània, l´aigua és un element limitat - la seva presència i absència tenen una elevada component estacional-, i l´illa de Mallorca no és aliena a aquesta especificitat. Mallorca, amb una superfície de 3.620 km2, no compta amb rius sinó amb rieres, barrancs, rambles i torrents. Mallorca també disposa de surgències (fonts) que es troben aïllades i disperses pel territori mallorquí però són, amb notable diferència, més abundants a la Serra de Tramuntana- enfront de la resta de l´illa, on abunden els pous- i els cabals són més aviat modestos.

L´aigua de fonts i de torrents ha estat històricament aprofitada per a múltiples funcions. A més del consum humà, a les possessions i en els nuclis urbans, l´aigua ha servit per abeurar bestiar, com a força motriu i per regar convenientment els cultius.

Els sistemes tradicionals de regulació, distribució i emmagatzematge hídric, que han funcionat en general fins ben entrat el segle XX, i encara avui ho fan en molts casos, són el resultat constructiu d´una obra en continu desenvolupament que ha estat modificada, ampliada i adaptada des de l´Edat Mitjana, i en concret des del segle XIII com demostren diverses referències documentals.

La Serra de Tramuntana presenta la singularitat que en un mateix espai coexisteixen la funció agrícola i la funció hidràulica i de drenatge de l´aigua, configurant un sistema que, com a tal, només pot ser comprès si s´atén la suma complexa de les seves parts i no merament els seus elements individuals. A més, a la xarxa natural de rieres i torrents, que realitzen una funció natural de drenatge d´aquells excessos, es superposa una xarxa antròpica d´aprofitament d´aquests recursos. Aquesta xarxa antròpica, superposada a la natural, s´integra i s´adapta a les característiques físiques i topogràfiques del terreny per configurar un paisatge de l´aigua, la virtut del qual resideix precisament en la integració equilibrada de l´activitat humana en el medi, així com en el conjunt de l´obra realitzada, que adquireix així un valor patrimonial de gran interès.

El desenvolupament d´aquesta esmentada doble xarxa hídrica troba les seves motivacions en l´aprofitament de les excepcionals condicions de riquesa hídrica de la serra de Tramuntana, vinculades al context geogràfic d´una illa mediterrània caracteritzada per l´absència de fonts regulars d´abastament hídric. Així, donades les seves elevades precipitacions -en comparació a la resta del territori insular -la Serra de Tramuntana ha actuat, directa o indirectament, com a principal proveïdor d´aigua de l´illa de Mallorca. Però paradoxalment, les condicions físiques que fan possible la relativa abundància d´aigua a la Serra de Tramuntana suposen una amenaça per al fràgil patrimoni construït, ja que aquest es troba exposat a importants episodis d´inundació que l´afecten ocasionalment, i que tenen efectes erosius no menys importants.

El patrimoni etnològic resultant no és únicament material, sinó que inclou aspectes intangibles ja que els sistemes hidràulics i els terrenys abastats tenen un clar reflex en la toponímia local i en una terminologia pròpia, sempre expressada en la variant mallorquina de la llengua catalana. Així, fonts, molins, horts i altres tants espais rurals, per petits que siguin, prenen un nom de lloc distintiu. Des d´un punt de vista geogràfic, la fixació espacial d´aquesta rica i densa toponímia és de gran utilitat per a la localització i delimitació exacta dels paisatges de l´aigua, ja que nombrosos noms de lloc fan referència a la hidràulica i altres elements hidrogràfics (hidrònims).

Per tal d´aprofitar els cabals a les conques hidrogràfiques de la Serra de Tramuntana, i proveir-se de terres de conreu, els diferents grups humans que han ocupat aquest territori han utilitzat profusament la tècnica constructiva de pedra en sec per anar delimitant i fixant els llits de les rieres, rambles i altres cursos secundaris, i habilitar parets sobre certs trams o cursos d´aigua amb la qual cosa ha estat relativament fàcil decidir el traçat de les sèquies i, en general, del sistema hídric construït, conformat per sistemes de captació i desviació mitjançant preses, sistemes de distribució mitjançant canalitzacions, i sistemes d´emmagatzematge mitjançant basses, basses o aljubs, i fins i tot mitjançant la mateixa sèquia eixamplada.

El resultat és un complex i singular paisatge de l´aigua, al llarg d´aquest recorregut l´aigua, canalitzada des d´una font o una riera o torrent, és aprofitada per a diferents usos. Aquest paisatge es caracteritza per la densitat i abundància dels seus elements tipològics, que poden ser organitzar-se en sis grups segons la seva funcionalitat:

  1. Elements de captació d´aigua superficial i subterrània: manantials i fonts naturals, preses associades a cursos superficials d´aigua i embassaments, fonts de mina, i pous i sínies.
  2. Elements de conducció i distribució: sèquies i altres canalitzacions.
  3. Elements de control hídric: ralles, albellons, eixugadors, parats, marjades, en la terminologia popular mallorquina.
  4. Elements d´emmagatzematge: dipòsits d´aigua (aljubs, basses, abeuradors).
  5. Elements d´utilització de l´aigua com a força motriu: molins fariners i molins de paper.
  6. Elements d´aprofitament de la neu: neveres.