-
Formes de vida tradicionals
Els nuclis urbans són el principal espai social de la comunitat. Les activitats econòmiques, polítiques, educatives, culturals i religioses entre els diversos membres de la societat es materialitzen en els habitatges, els espais públics, les relacions socials i de poder, la ideologia i les creences, la vida quotidiana, l´ali [...]
Llegir més » -
Nuclis urbans
A la Serra de Tramuntana existeixen grans nuclis urbans com els de Sóller, Andratx i Pollença, fins petites aldees com Orient, Ullaró, Biniaraix, sa Calobra, Llucalcari, Biniarroi, Binibona o Binibassí, passant per altres nuclis de gran valor arquitectònic com Fornalutx, Banyalbufar, Valldemossa, Estellencs o Deià. A [...]
Llegir més » -
El clima
A la Serra de Tramuntana apareix un bioclima de tipus mesomediterrani subhumit /humit, i supramediterrani humit en alguns llocs, segons la classificació d´Enberger. En qualsevol cas, es tracta sempre d´un clima mediterrani en tots els sentits, dins el que s´observen contrastos amb el pla, les marines i les serres de Llevant de l&acut [...]
Llegir més » -
Tècniques i coneixements tradicionals
Els nuclis urbans, les possessions i els camins de la Serra van ser espais de comunicació i d´intercanvi de productes, d´idees i de coneixements. Una de les riqueses més valuoses de la Serra de Tramuntana és l´obra de pedra en sec. Aquesta tècnica constructiva, utilitzada des de temps immemorials, es troba clara [...]
Llegir més » -
Patrimoni marítim
La costa nord de la serra de Tramuntana, de navegació marítima complicada, conté nombrosos exemples de patrimoni marítim relacionat amb la vigilància de la costa, la navegació i l´explotació dels seus relativament escassos recursos pesquers: Torres costaneres, fars, escars i elements relacionats amb el c [...]
Llegir més » -
Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229)
El saqueig per part dels vàndals de l´illa de Mallorca (454) va suposar la fi de la dominació romana de l´illa i l´inici d´un llarg període en el qual poc o gens es coneix. La pràctica desaparició de les dues ciutats romanes de l´illa, i una disminució molt notable de la pressió a [...]
Llegir més » -
Manifestacions artístiques
La Serra de Tramuntana ha estat i és model i objecte de creacions d´artistes diversos -fonamentalment pintors i escriptors-, des que la Cartoixa va acollir entre els seus murs, l´hivern de 1838 a 1839, el músic Frederic Chopin i l´escriptora George Sand. Aquests van habitar algunes cel·les de la Cartoixa de Valldemossa [...]
Llegir més » -
Costums i tradicions
La varietat de municipis que formen la Serra de Tramuntana ha contribuït a la creació d´un patrimoni festiu i cultural ampli i variat, tant en celebracions de caràcter religiós, com pagà o commemoratiu. A més de les festes tradicionals, s´ha creat una gran oferta d´activitats culturals periòdiq [...]
Llegir més » -
La fauna
La Serra de Tramuntana és una de les zones menys afectades per l´activitat humana recent a l´illa de Mallorca, fet que ha permès la supervivència de moltes espècies molt amenaçades a la resta del territori. El relleu abrupte i les varietats de flora presents han propiciat fenòmens molt peculiars de radiac [...]
Llegir més » -
El coneixement etnogràfic, científic i tècnic
L´any 1869 recala a Mallorca l´Arxiduc Lluís Salvador d´Habsburg-Lorena i Borbó d´àustria (Florència-1847 - Praga, 1915), localment conegut com s´Arxiduc. Captivat per la bellesa de la costa nord, l´any 1872 compra Miramar i paulatinament va adquirint la major part de finques situades entre Vall [...]
Llegir més » -
La construcció del paisatge cultural
El paisatge cultural associat a l´agricultura mediterrània de la Serra de Tramuntana, marcada de manera molt determinant pels marges de pedra en sec i el cultiu de l´olivera, ha estat el resultat de l´evolució històrica de la comarca, que es basa en la successió cíclica d´èpoques de bonan&cced [...]
Llegir més » -
Pedra en Sec
La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres e [...]
Llegir més » -
La flora
El clima mediterrani, per definició, manifesta una escassesa de precipitacions estivals que desemboca en una aridesa estival, que a Mallorca és extrema entre els mesos de juliol i agost, els quals venen endemés precedits d´un final de primavera marcadament deficitari. Aquest fet, juntament amb la naturalesa calcària del s&og [...]
Llegir més » -
El substrat geològic i les formes del relleu
Els materials geològics de la Serra de Tramuntana abasten un període que va des del final del paleozoic (carbonífer) fins el miocè inferior, és a dir dels 240 als 15 milions d´anys. Es tracta bàsicament de roques sedimentàries, predominantment calcàries del juràssic (era Secundària), [...]
Llegir més » -
La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)
Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l´illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l´Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d´organització territorial i social [...]
Llegir més » -
Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC)
El període que transcorre entre l´arribada de l´home a Mallorca i la caiguda de l´imperi romà suposa del primer moment de transformació antròpica d´un paisatge fins aquell moment intocable. La intensitat amb que l´home transforma el territori en aquesta època queda palès amb l´empe [...]
Llegir més » -
Els elements físics fonamentals
La descripció del context físic i natural en el que s´ha desenvolupat el paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la primera passa per poder comprendre els factors naturals que han condicionat el desenvolupament social i econòmic dels pobles i habitants de la Serra de Tramuntana. Els elements f [...]
Llegir més » -
Oralitat
El paisatge de la Serra de Tramuntana conté un extens i excepcional patrimoni intangible. Malgrat la seva immaterialitat, o precisament per això, es tracta d´un exponent cultural de primer ordre, molt rellevant i que s´identifica amb la riquesa cultural d´un país. Es poden distingir dins d´aquest grup, quatre asp [...]
Llegir més » -
Patrimoni religiós
Quan es coneix la Religiositat tradicional de la societat mallorquina i la forta influència de l´Església sobre aquella, s´entén perfectament que el patrimoni religiós que es conserva en l´àmbit de la Serra de Tramuntana es nombrós i divers. Els municipis que conformen la Serra de Tramuntana compten [...]
Llegir més » -
Paisatge de l´aigua
L´aprofitament de l´aigua, un recurs escàs i preuat en el context climàtic i cultural de la conca de la mar Mediterrània, ha donat lloc a Mallorca, i en particular a la Serra de Tramuntana, a la construcció d´un complex conjunt de construccions d´enginyeria hídrica tradicional amb la finalitat de cap [...]
Llegir més » -
Possessions
Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció a [...]
Llegir més » -
Patrimoni arqueològic
En el conjunt dels 20 municipis en els quals s´inclou la Serra de Tramuntana, segons les fitxes d´inventari realitzades pel Govern de les Illes Balears entre 1990 i 1995, s´han localitzat fins a 750 llocs arqueològics, xifra que pot haver estat superada pels descobriments efectuats durant els darrers anys. Tot i així, les difi [...]
Llegir més » -
Religiositat i creences
La muntanya mallorquina no només ha estat considerada per escriptors i artistes com un lloc carregat d´energia i espiritualitat, fins i tot un context procliu a la introspecció com es pot veure en alguns poemes neoclàssics i romàntics. Les diverses cultures que s´han anat instal·lant a l´illa de Mallorca h [...]
Llegir més » -
La ruptura de l´autarquia (segles XIX i XX)
La característica evolutiva més destacable a partir del segle XVIII va ser, sens dubte, la ruptura de la històrica autarquia de l´illa de Mallorca, que s´inicia a partir de la inserció de l´illa de Mallorca en els circuits comercials espanyols que tenien a Amèrica el principal interlocutor. Aquest fet poss [...]
Llegir més »
menú
El Consell ultima la recuperació de quatre rellotges de sol a la Serra de Tramuntana
El vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports, Joan Rotger i el conseller de Presidència, Jaume Juan, han visitat avui la finca pública de Galatzó per conèixer ...
