Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial UNESCO 2010, Paisatge Cultural
Els elements físics fonamentals
La descripció del context físic i natural en el que s´ha desenvolupat el paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la primera passa per poder comprendre els factors naturals que han condicionat el desenvolupament social i econòmic dels pobles i habitants de la Serra de Tramuntana.
Els elements f [...]
El clima mediterrani, per definició, manifesta una escassesa de precipitacions estivals que desemboca en una aridesa estival, que a Mallorca és extrema entre els mesos de juliol i agost, els quals venen endemés precedits d´un final de primavera marcadament deficitari. Aquest fet, juntament amb la naturalesa calcària del s&og [...]
El paisatge de la Serra de Tramuntana conté un extens i excepcional patrimoni intangible. Malgrat la seva immaterialitat, o precisament per això, es tracta d´un exponent cultural de primer ordre, molt rellevant i que s´identifica amb la riquesa cultural d´un país.
Es poden distingir dins d´aquest grup, quatre asp [...]
La costa nord de la serra de Tramuntana, de navegació marítima complicada, conté nombrosos exemples de patrimoni marítim relacionat amb la vigilància de la costa, la navegació i l´explotació dels seus relativament escassos recursos pesquers: Torres costaneres, fars, escars i elements relacionats amb el c [...]
La varietat de municipis que formen la Serra de Tramuntana ha contribuït a la creació d´un patrimoni festiu i cultural ampli i variat, tant en celebracions de caràcter religiós, com pagà o commemoratiu. A més de les festes tradicionals, s´ha creat una gran oferta d´activitats culturals periòdiq [...]
En el conjunt dels 20 municipis en els quals s´inclou la Serra de Tramuntana, segons les fitxes d´inventari realitzades pel Govern de les Illes Balears entre 1990 i 1995, s´han localitzat fins a 750 llocs arqueològics, xifra que pot haver estat superada pels descobriments efectuats durant els darrers anys. Tot i així, les difi [...]
La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)
Una vegada realitzada la conquesta per part del rei Jaume I, les terres de la serra es van repartir entre els que van participar en la invasió i presa de l´illa de Mallorca. El rei, els seus cavallers i l´Església van repartir els antics districtes musulmans i van iniciar noves formes d´organització territorial i social [...]
Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229)
El saqueig per part dels vàndals de l´illa de Mallorca (454) va suposar la fi de la dominació romana de l´illa i l´inici d´un llarg període en el qual poc o gens es coneix. La pràctica desaparició de les dues ciutats romanes de l´illa, i una disminució molt notable de la pressió a [...]
El paisatge cultural associat a l´agricultura mediterrània de la Serra de Tramuntana, marcada de manera molt determinant pels marges de pedra en sec i el cultiu de l´olivera, ha estat el resultat de l´evolució històrica de la comarca, que es basa en la successió cíclica d´èpoques de bonan&cced [...]
La Serra de Tramuntana ha estat i és model i objecte de creacions d´artistes diversos -fonamentalment pintors i escriptors-, des que la Cartoixa va acollir entre els seus murs, l´hivern de 1838 a 1839, el músic Frederic Chopin i l´escriptora George Sand. Aquests van habitar algunes cel·les de la Cartoixa de Valldemossa [...]
Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC)
El període que transcorre entre l´arribada de l´home a Mallorca i la caiguda de l´imperi romà suposa del primer moment de transformació antròpica d´un paisatge fins aquell moment intocable. La intensitat amb que l´home transforma el territori en aquesta època queda palès amb l´empe [...]
Amb la denominació de possessió es fa referència a Mallorca a una gran propietat o finca de característiques rurals i agrícoles, d´una extensió més o menys important, que inclou un petit nucli edificat - les cases de possessió - que exerceix de centre d´explotació i producció a [...]
L´aprofitament de l´aigua, un recurs escàs i preuat en el context climàtic i cultural de la conca de la mar Mediterrània, ha donat lloc a Mallorca, i en particular a la Serra de Tramuntana, a la construcció d´un complex conjunt de construccions d´enginyeria hídrica tradicional amb la finalitat de cap [...]
La muntanya mallorquina no només ha estat considerada per escriptors i artistes com un lloc carregat d´energia i espiritualitat, fins i tot un context procliu a la introspecció com es pot veure en alguns poemes neoclàssics i romàntics. Les diverses cultures que s´han anat instal·lant a l´illa de Mallorca h [...]
A la Serra de Tramuntana apareix un bioclima de tipus mesomediterrani subhumit /humit, i supramediterrani humit en alguns llocs, segons la classificació d´Enberger. En qualsevol cas, es tracta sempre d´un clima mediterrani en tots els sentits, dins el que s´observen contrastos amb el pla, les marines i les serres de Llevant de l&acut [...]
Els nuclis urbans, les possessions i els camins de la Serra van ser espais de comunicació i d´intercanvi de productes, d´idees i de coneixements.
Una de les riqueses més valuoses de la Serra de Tramuntana és l´obra de pedra en sec. Aquesta tècnica constructiva, utilitzada des de temps immemorials, es troba clara [...]
La tècnica de construcció més destacable del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana és la de la Pedra en sec. Es caracteritza per utilitzar la pedra residual dels camps -és a dir, que no procedeix de pedreres-, treballada sense cap tipus d´argamassa o ciment, i utilitzada per aixecar parets, murs i molts altres e [...]
La Serra de Tramuntana és una de les zones menys afectades per l´activitat humana recent a l´illa de Mallorca, fet que ha permès la supervivència de moltes espècies molt amenaçades a la resta del territori. El relleu abrupte i les varietats de flora presents han propiciat fenòmens molt peculiars de radiac [...]
A la Serra de Tramuntana existeixen grans nuclis urbans com els de Sóller, Andratx i Pollença, fins petites aldees com Orient, Ullaró, Biniaraix, sa Calobra, Llucalcari, Biniarroi, Binibona o Binibassí, passant per altres nuclis de gran valor arquitectònic com Fornalutx, Banyalbufar, Valldemossa, Estellencs o Deià. A [...]
Quan es coneix la Religiositat tradicional de la societat mallorquina i la forta influència de l´Església sobre aquella, s´entén perfectament que el patrimoni religiós que es conserva en l´àmbit de la Serra de Tramuntana es nombrós i divers. Els municipis que conformen la Serra de Tramuntana compten [...]
Els materials geològics de la Serra de Tramuntana abasten un període que va des del final del paleozoic (carbonífer) fins el miocè inferior, és a dir dels 240 als 15 milions d´anys. Es tracta bàsicament de roques sedimentàries, predominantment calcàries del juràssic (era Secundària), [...]
Els nuclis urbans són el principal espai social de la comunitat. Les activitats econòmiques, polítiques, educatives, culturals i religioses entre els diversos membres de la societat es materialitzen en els habitatges, els espais públics, les relacions socials i de poder, la ideologia i les creences, la vida quotidiana, l´ali [...]
La característica evolutiva més destacable a partir del segle XVIII va ser, sens dubte, la ruptura de la històrica autarquia de l´illa de Mallorca, que s´inicia a partir de la inserció de l´illa de Mallorca en els circuits comercials espanyols que tenien a Amèrica el principal interlocutor. Aquest fet poss [...]
L´any 1869 recala a Mallorca l´Arxiduc Lluís Salvador d´Habsburg-Lorena i Borbó d´àustria (Florència-1847 - Praga, 1915), localment conegut com s´Arxiduc. Captivat per la bellesa de la costa nord, l´any 1872 compra Miramar i paulatinament va adquirint la major part de finques situades entre Vall [...]
Els elements físics fonamentals
La flora
Oralitat
Patrimoni marítim
Costums i tradicions
Patrimoni arqueològic
La conquesta catalana i l´època moderna (segles XIII a XVIII)
Els segles obscurs i la dominació musulmana (454 - 1229)
La construcció del paisatge cultural
Manifestacions artístiques
Dels primers pobladors a la caiguda de l´Imperi Romà (5.000 aC - 454 dC)
Possessions
Paisatge de l´aigua
Religiositat i creences
El clima
Tècniques i coneixements tradicionals
Pedra en Sec
La fauna
Nuclis urbans
Patrimoni religiós
El substrat geològic i les formes del relleu
Formes de vida tradicionals
La ruptura de l´autarquia (segles XIX i XX)
El coneixement etnogràfic, científic i tècnic
menú
